"Em van donar Prozac i em van enviar a l'Iraq"

NOELIA SASTRE
NOVA YORK

Una bala el va deixar paralitzat de pit cap avall en la seva primera missió, cinc dies després d'arribar a l'Iraq. Tres anys després, Tomas Young recorre els Estats Units demanant el retorn dels soldats i explica la seva història al documental Body of War (cos de guerra), que avui s'estrena al Festival de Cine de Toronto. "Bin Laden li donarà les gràcies a Bush per debilitar la seguretat nacional. Amb 160.000 soldats a l'Iraq, som un blanc més fàcil que mai", diu aquest veterà de guerra condemnat a viure en una cadira de rodes des dels 24 anys. El seu germà torna a l'Iraq d'aquí a dues setmanes.

--Es va allistar a l'Exèrcit dos dies després dels atacs de l'11-S. ¿Què va pensar en aquell moment?
--Vaig veure Bush fent el seu discurs sobre els enderrocs de les torres i em vaig creure aquella gran mentida d'anar a buscar els que ho havien fet i portar-los davant la justícia.

--Va caure ferit als cinc dies d'arribar a l'Iraq. ¿Com es digereix una cosa així?
--Al sentir la bala ja vaig saber que no tornaria a caminar més, per això no vaig vessar gaires llàgrimes quan el metge m'ho va confirmar. Al principi em vaig centrar a esbrinar com seria la resta de la meva vida.

--¿I com és aquesta nova vida?
--A vegades penso que hauria sigut millor tornar dins d'un taüt. Però com que estic viu, intento canviar les coses perquè la meva vida i la dels altres veterans millori. De salut estic malament. Els espasmes sempre hi són, per fer tremolar el meu cos. Jo creia que els invàlids no senten res, però ara sé que no poden sentir res de bo. El suport de la meva mare ha sigut increïble. El meu matrimoni no va funcionar, però ella era allà per recollir els trossos.

--La seva és una història molt commovedora. I molt valenta, perquè al documental parla fins i tot dels seus problemes sexuals. ¿Per què va decidir explicar-ho?
--Hi havia 19 terroristes als atemptats de l'11-S. Els pilots eren de Líbia, Egipte i el Pakistan. Els altres procedien del país preferit de Bush: Aràbia Saudita. Jo em vaig allistar per trobar els responsables, però vaig començar a tenir dubtes. És curiós, firmes un contracte que no pots trencar, però l'Exèrcit el pot allargar si ho considera necessari, així que no podia anar-hi i li vaig demanar al doctor que em receptés algun medicament per ajudar-me amb la depressió. Llavors em van fer anar a veure el capellà, que em va dir: "Et sentiràs millor quan comencis a matar iraquians". Així que em van donar Prozac i em van enviar a l'Iraq. Uns dies després de caure ferit, vaig veure per televisió com la Cambra de Representants discutia l'aprovació de 82.000 milions de dòlars més per a la guerra. Una demòcrata de Colorado va demanar que 2.000 milions anessin als hospitals dels veterans, on les condicions són deplorables, però tots els republicans excepte un van votar en contra. Això em va enfurismar. Em vaig unir als Veterans de l'Iraq contra la Guerra, vaig començar a manifestar-me i això em va ajudar més que cap altra cosa.

--¿Quin és el seu missatge a Body of War?
--Espero que els que vegin el documental aprenguin que els soldats s'allisten sabent que poden morir, però que ningú està preparat per tornar a casa i enfrontar-se a una vida plena de noves lluites.

--El seu germà tornarà a l'Iraq per segon cop d'aquí a dues setmanes.
--Sí. La primera vegada jo era a l'hospital i ell buscava una espècie de venjança. Però després del que ha vist, té els seus dubtes. Jo em sento orgullós d'ell perquè encara que no creu en el que fa, ha de complir amb la seva obligació i amb el contracte.


--¿Quan li sembla que tornaran les tropes?
--Segons els plans de Bush, el pròxim president seguirà tenint tropes allà. Haurà de passar molt de temps. A Bush no li importa el que pensen d'ell ara, sinó en el futur. Creu que el veuran com un dels nostres grans presidents. Però ell no ha anat a cap guerra.

--Dels 100 senadors, 77 van votar a favor de la guerra. ¿Per què van repetir l'error del Vietnam?
--Per desgràcia, només 23 senadors van creure en el poder que els atorga la Constitució. La resta va permetre amb el seu vot que Bush declarés la guerra. Al principi, molts demò- crates van comparar l'Iraq amb el Vietnam, però els republicans van dir que era una bogeria. I ara Bush diu que el nostre fracàs al Vietnam va ser per no quedar-nos-hi més temps. ¿És que 12 anys i 58.000 soldats morts no van ser suficients? Ens ha enganyat i ara hem de seguir allà per honrar la memòria dels caiguts, però mentrestant les morts segueixen. Ja són més de 3.000 soldats americans i 644.000 iraquians.

--¿Tornaria a allistar-se si hi hagués un segon 11-S?
--M'esperaria. Si sabéssim qui ens ha atacat i el president enviés tropes per caçar els autèntics responsables, m'hi allistaria sense dubtar-ho. Però si ens envia a un país que no té res a veure amb l'atemptat, llavors m'uniria a la lluita en contra d'aquesta