Què hi ha del "no mataràs"?

ROSA Regàs

Segons Amnistia Internacional, el 2006 hi havia entre 19.000 i 25.000 persones condemnades a mort arreu del món, i d'elles un mínim de 1.595 van ser executades en 25 països. El 90%, als Estats Units, la Xina, l'Iran, l'Iraq, Sudan i el Pakistan. Segons unes altres fonts, aquestes xifres augmenten considerablement, ja que en molts casos empara la notícia un secretisme que els governs volen mantenir tant sí com no. La manera com les diferents constitucions contemplen la pena de mort demostra la imaginació dels seus països: injecció letal, penjament, lapidació, etcètera.
La pena de mort té un denominador comú: es dóna igual en països que es diuen cristians que en els musulmans o d'altres religions. I en els països en què no és legal s'ha aconseguit eradicar no precisament per la protesta i lluita dels estaments religiosos.
"No mataràs", ens van ensenyar quan estudiàvem els Manaments de la llei de Déu, i, que jo sàpiga, no hi havia excepcions. No es deia, per exemple, "es matarà només en cas que el delicte del condemnat sigui moral, o econòmic, o de traïció a l'Estat. O, com a la Xina, per malversació de fons, frau fiscal i delictes relacionats amb la droga". Potser m'equivoco, però al llarg de la meva vida mai he vist els grans de l'Església, de cap Església, manifestar-se institucionalment contra la pena de mort acceptada i practicada en tants països. Ni tan sols quan el delinqüent era un menor o una persona amb greus malalties mentals. I molt menys encara al demostrar-se que les persones condemnades eren innocents, com ho són tantíssimes persones empresonades durant anys esperant l'execució, perquè la justícia acabi reconeixent que les proves presentades eren falses.
I, no obstant, la pena de mort, prohibida pel cinquè manament, és la forma més extrema de pena cruel, inhumana i degradant, constitueix una violació del dret a la vida i, a més a més, és irreversible. I per si amb tot això no n'hi hagués prou, ¿s'aconsegueix eradicar els delictes? No sembla que sigui així, a la vista de la cada vegada més nombrosa població empresonada dels Estats Units.

D’altra banda, L'Osservatore Romano, el diari del Vaticà, en la seva edició del 28.08.07, diu el següent : "Cap home té el dret de suprimir una altra vida. Cap home té el dret de substituir Déu. Per cap motivació", sosté el rotatiu, referint-se als avortaments terapèutics.
I dic jo, aquesta afirmació també valdrà per a la pena de mort, oi?
I per a la guerra d’Irak ?