El PP accepta per a Andalusia articles calcats de l'Estatut

1. • Rajoy tolera que resulti fixada unilateralment la inversió de l'Estat
2. • Competències, drets i poder judicial són similars en les dues reformes

PATRICIA MARTÍN
MADRID

El líder del Partit Popular, Mariano Rajoy, va defensar el suport del seu partit a la reforma de l'Estatut andalús perquè és "inequívocament constitucional". No obstant, aquesta modificació normativa inclou preceptes que estan calcats de l'Estatut que els populars han recorregut davant el Tribunal Constitucional. Els populars argumenten que han llimat més de la meitat dels articles, no obstant, en molts casos simplement s'han afegit referències a la carta magna. La resta dels grups han retret als conservadors la "incoherència" que aprovin la norma andalusa mentre mantenen el recurs contra la carta catalana.

EL PREÀMBUL
La comunitat és definida com a "realitat nacional"

El PP ha acceptat que Andalusia sigui definida com a "realitat nacional" al Preàmbul de la reforma de l'Estatut perquè considera que és "poc més que una cita literària o un adorn retòric". No obstant, va posar el crit al cel quan Catalunya va ser definida com a "nació", malgrat que aquesta expressió també apareix al Preàmbul, una part del text sense valor jurídic.
Rajoy va admetre dijous, en el debat al Congrés previ a l'aprovació de la reforma andalusa, que la fórmula "realitat nacional no entusiasma ningú", però va afirmar que el seu grup l'havia acceptat per aconseguir el consens. "S'ha de transigir amb les coses que no comporten conseqüències", va assenyalar. No obstant, per als conservadors la inclusió del terme "nació" a l'Estatut no només és completament inconstitucional sinó que, a més a més, segons sostenen, pot suposar la ruptura d'Espanya.
Perquè no hi hagi dubtes de la constitucionalitat del text andalús, a pesar d'incloure l'expressió "realitat nacional", el PP ha aconseguit introduir una referència a la indissoluble unitat d'Espanya.

ELS DRETS
Acceptats l'ensenyament laic i la mort digna

El Partit Popular considera que el nou Estatut de Catalunya és massa intervencionista. El líder del PP, Mariano Rajoy, va insinuar al respecte que una de les diferències entre el text andalús i el català és que el primer "regula fins a l'asfíxia la vida dels ciutadans".
La reforma de l'Estatut d'Andalusia inclou, no obstant, drets recorreguts pel PP a l'Estatut, com el reconeixement que l'ensenyament públic ha de ser laic i el dret a una mort digna.
Hi ha molts altres preceptes que els conservadors han acceptat ara i van criticar amb duresa quan s'estaven tramitant per ser inclosos a l'Estatut de Catalunya.
Per exemple, el PP accepta la creació d'un consell de justícia andalús, mentre que va recórrer el mateix òrgan creat per l'Estatut perquè suposa, en la seva opinió, un atac a la unitat del poder judicial. Així mateix, accepta ara la creació d'un consell audiovisual i una agència tributària autonòmica. Dues qüestions que van crear polèmica entre els populars.

LES COMPETÈNCIES
La mateixa redacció, divisió i atribucions

La redacció de les competències en les dues reformes estatutàries és pràcticament idèntica. Tots dos les divideixen en exclusives, compartides i executives i amb atribucions similars. Aquest capítol va ser un dels cavalls de batalla del PP contra l'Estatut.
El seu recurs considera que les atribucions competencials que fixa la carta catalana rectifiquen "en profunditat" els criteris fins ara seguits i "acaben per afectar directament les competències estatals" i el sistema constitucional de distribució de competències, "en una confessada pretensió de blindatge de les pròpies competències enfront de l'Estat com enfront del Tribunal Constitucional.
Respecte a les relacions amb l'Estat, el PP considerava que l'Estatut el tracta "d'igual a igual". No obstant, en els dos textos s'han creat comissions bilaterals similars entre la comunitat i l'Estat.

LES INVERSIONS
En el text andalús, depenen de la població

Una de les línies vermelles per les quals Rajoy va dir repetides vegades no estar disposat a passar va ser perquè una comunitat autònoma fixés, de manera unilateral, els diners que l'Estat hi ha d'invertir. Per aquesta raó, i perquè el considerava insolidari, va recórrer l'Estatut. "L'existència d'un compromís pressupostari que sense atendre les necessitats generals de planificació en matèria d'inversions públiques" suposa "una discriminació positiva que no té fonament en la constitució", argumenta el text presentat davant el Constitucional.
No obstant, el Partit Popular ha acceptat que la reforma de l'estatut andalús estableixi, unilateralment, les inversions de l'Estat en aquesta autonomia. L'única diferència amb l'Estatut és que a Andalusia es fixen en funció de la població i a Catalunya respecte al producte interior brut (PIB).


Notícia publicada a ‘El Periódico de Catalunya’ el 5.11.06