Saturday, September 02, 2006

La crisi de les piragües

Jordi Sànchez
La crisi de les piragües és només la punta de l'iceberg del fenomen migratori. Certament és la més espectacular i, sovint, també la més dramàtica per la quantitat de morts que produeix. Però en xifres absolutes l'arribada d'estrangers procedents de l'Àfrica subsahariana, com succeïa abans amb les pasteres des del Marroc, no són més que una petita part del conjunt de la nova immigració que cada setmana arriba. Només s'han de mirar les xifres de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Barajas i les fronteres amb França són les grans portes d'arribada de la immigració. Ho són avui amb Zapatero i també ho eren amb Aznar. No es tracta de minimitzar el fenomen de les piragües, però sí d'ubicar-lo en una dimensió adequada no sigui que es consolidi entre la ciutadania la idea que els subsaharians ens estan envaint.
Suposo que és normal que el ministre de l'Interior vagi a l'Àfrica a demanar més control i a oferir policia espanyola per vigilar i frenar en origen la sortida de persones que volen entrar a Europa. Però que ningú s'enganyi pensant que la resposta policial a la vigilància fronterera és la solució. No ho va ser amb Aznar i tampoc ho serà ara.
Quan un nombre tan important de persones vol migrar no existeix solució policial raonable. Només s'ha de mirar la frontera de Mèxic amb els EUA. Per cada centenar d'immigrants subsaharians que les patrulles aconsegueixen parar, n'arribaran milers per Barajas o altres punts de la costa.
Ajudar a crear i distribuir riquesa en aquests països, a generar expectatives de futur, és el millor fre a la immigració. L'arrel del problema és, com recordava la candidata socialista Ségolène Royal, l'espoliació històrica a què s'ha sotmès aquests països. I mentrestant, aquí hauríem de fer el possible per garantir el manteniment de la cohesió social. I això significa política d'acollida i, lògicament, igualtat en drets i deures. I també, quan existeixi arrelament, dret a vot. ¿O volem ciutadans de primera i de segona?

Article d’opinió publicat a la pàgina 14 de l'edició de 23/8/2006 de El Periódico.

0 Comments:

Post a Comment

<< Home