El segon milionari més important del món es queixa que paga pocs impostos als EUA

AGUSTÍ SALA
BARCELONA

Ric, molt ric. Warren Buffett és més que això, és multimilionari. El titular de la segona fortuna més important de la terra discrepa del sistema fiscal dels EUA. Però no perquè li resulti una càrrega insuportable sinó per la seva lleugeresa. "El sistema fiscal s'ha inclinat en favor dels rics i s'ha allunyat de la classe mitjana els últims 10 anys. És dramàtic. No crec que hi hagi consciència sobre això i penso que hauria de ser abordat", va afirmar en una entrevista a la cadena NBC.
El magnat conegut com el mag d'Omaha, pels seus dots per obtenir enormes rendiments per les seves inversions, va aportar proves. Després de fer una enquesta informal entre treballadors de Berkshire Hathaway --l'imperi des del qual dirigeix els seus interessos-- va detectar que sobre els seus ingressos requeia un gravamen de l'impost de la renda que era gairebé la meitat que el dels seus treballadors. En concret, el 17,7%, davant d'una mitjana del 32,9%.
"No hi havia ningú a l'oficina, ni el recepcionista, amb un tipus impositiu més baix. I no faig planificació fiscal, ni tinc assessors ni utilitzo paradisos fiscals. Em limito a fer el que dicta el Congrés", va explicar. Amb aquestes revelacions va criticar la rebaixes fiscals per a les rendes més altes aprovades per George Bush i que ara pretén prorrogar. L'actual Administració republicana vol esprémer el principi econòmic segons el qual la recaptació deixa de créixer per més que ho facin els tipus impositius. Per aquest motiu, és millor abaixar-los, al-
menys per als contribuents que siguin més rics.
Buffett posseeix una fortuna de 36.000 milions d'euros (una mica més que el pressupost consolidat de la Generalitat per al 2008). Només el supera Bill Gates (Microsoft). Buffet va donar a la fundació de Gates més de 21.000 milions d'euros, i va batre tots els rècords de la filantropia anglosaxona. Però, encara que és beneficiari de les normes tributàries, les critica perquè les considera injustes.
No és la primera vegada que defensa que pagui més qui més té. Una cosa, per cert, que subscriuria qualsevol partit europeu d'esquerres. El 2001 es va sumar a altres personatges acabalats, com el financer George Soros i Bill Gates, el pare del fundador de Microsoft, en una carta publicada al New York Times en què rebutjaven el pla de Bush d'eliminar l'impost de successions i donacions el 2009. És una cosa que el PP ha començat a fer a les comunitats on governa a Espanya i que ha propiciat una batalla fiscal territorial.
Els 120 firmants de la carta als EUA asseguraven que suprimir aquests tributs "perjudicaria plans governamentals essencials i les famílies amb menys recursos". Buffett va sentenciar llavors: "Conduiria a crear una aristocràcia de rics, en lloc d'una meritocràcia. Seria com elegir per a l'equip olímpic del 2020 els fills grans dels medallistes d'or el 2000".
A Espanya les queixes tenen un altre sentit. La majoria de rics qualifiquen de "confiscatori" l'impost del patrimoni. Es tracta --és cert-- d'una figura tributària qüestionada i que només existeix en dos països més: França i Suècia. Però es paga a partir d'un patrimoni net superior a 167.000 euros i, per aconseguir el tipus màxim del 2,50% la base gravable sobrepassa els 10,7 milions.
Aquest col.lectiu també protesta per l'impost que grava les herències i les donacions i no se'ls ha sentit mai dir: "Vull pagar més". L'IRPF té un tipus màxim del 43%, vuit punts per sobre del que regeix als EUA. Però en parlen i molt del de societats, del qual solen ser usuaris. L'enginyeria fiscal els permetrà pagar un màxim del 30% a partir de l'any que ve --del qual cal restar deduccions diverses--, que és menys que el que es paga als EUA. Si se n'assabenta Buffett...