4 de cada 10 persones malviuen amb menys de dos dòlars al dia

• L'ONU revela que 500 individus tenen més ingressos que 416 milions junts
• L''Informe sobre desenvolupament humà' situa l'Àfrica a la cua del món per la sida


ANTONIO M. YAGÜE
MADRID

Quatre de cada 10 persones malviuen al món amb menys de dos dòlars al dia. L'Informe sobre desenvolupament humà 2005 del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), fet públic ahir, revela que la pobresa extrema, que afecta 2.500 milions de persones, les desigualtats, la sida i l'analfabetisme frenen el progrés cap a tots els objectius fixats per l'ONU.

POBRESA CREIXENT
2.500 milions formen una "subclasse global"

L'informe denuncia que 2.500 milions de persones afronten la seva supervivència diària amb menys de dos dòlars (1,6 euros). Dit d'una altra manera per l'assessora principal en polítiques del PNUD, Cecilia Ugaz, més del 40% de la població mundial forma una "subclasse global".
Els pobres de solemnitat han crescut especialment a l'Àfrica subsahariana, on avui se'n compten 100 milions més que l'any 1990. Des d'aleshores, a Europa central i als països de l'antiga Unió Soviètica el nombre de pobres que viuen amb menys de dos dòlars al dia ha passat de 23 a 93 milions. Juntament amb la crisi econòmica, l'esperança de vida ha experimentat en aquests països un descens dramàtic: el 1980 per a un home rus era de 70 anys, actualment s'ha estancat en els 59 anys.
A més, els països pobres tenen un futur negre. L'informe denuncia que les "injustes" polítiques comercials n'impedeixen el creixement. Les barreres comercials a les quals s'enfronten per exportar els seus productes són tres vegades més elevades que les que afecten l'intercanvi entre estats desenvolupats.

MÉS DESIGUALTATS
El 10% acapara la meitat de la riquesa al Brasil

Els 500 individus més rics del món tenen més ingressos que els 416 milions de persones més pobres del planeta. L'informe reflecteix amb aquest exemple les "desigualtats profundes" en la distribució de la riquesa. Segons la directora de l'oficina per a Europa del PNUD, Marta Ruedas, la reducció de la pobresa extrema va disminuir de ritme els anys 90. Tot i així, les desigualtats es mantenen molt altes, fins i tot dins dels països més desenvolupats i en zones com l'Àsia oriental, malgrat que s'hi ha produït un extraordinari èxit econòmic.
Les desigualtats són especialment sagnants a l'Amèrica Llatina i el Carib. El Brasil n'és un exemple molt il.lustratiu: el 10% dels ciutadans més pobres accedeix al 0,7% dels ingressos nacionals, mentre que el 10% dels més rics n'acaparen gairebé la meitat (47%).

L'IMPACTE DE LA SIDA
Tantes morts com a la primera guerra mundial

L'esperança de vida ha augmentat en la majoria dels països del món, amb un increment esperançador a l'Amèrica Llatina i el Carib. Però la sida l'ha reduït brutalment als països subsaharians, fins al punt que dels 32 de països menys desenvolupats que consten a la llista del PNUD, 30 són africans. "L'impacte demogràfic negatiu del VIH per les morts supera la primera guerra mundial (1914-1918)", va resumir Marta Ruedas.
El rècord el té Swazilàndia, que, amb el 38,8% de la població infectada, té una esperança de vida de 32,5 anys. Un altre cas tràgic és Botswana, el segon país del món amb més índex de sida entre la població (37,35%), on es calcula que l'esperança de vida el 2008 caurà dràsticament fins als 34 anys, en compració amb els 65 de l'any 1980.
L'informe clama que, malgrat lleugers avanços, se segueixen produint anualment 10 milions de morts infantils evitables.

L'EDUCACIÓ
115 milions de nens encara no van a l'escola

L'educació, indicador que juntament amb els ingressos econòmics i la salut reflecteixen el benestar humà, està molt lluny, segons l'informe, de l'objectiu del mil.lenni en aquesta matèria: aconseguir l'educació primària universal abans del 2015. És a dir, que aquell any tots els nens del món hagin acabat un curs complet de primària. Els països de l'Àfrica subsahariana i de l'Amèrica Llatina ocupen la cua en nens sense escolaritzar i les previsions apunten a un augment en els pròxims anys.
Tot i que des del 1990 hi ha 30 milions més de nens a l'escola, encara en resten 115 milions que no han trepitjat mai una aula. A aquest ritme, segons els autors de l'estudi, l'analfabetisme no serà vençut abans del 2035. Andrés Montes, assessor estadístic de l'informe, va advertir que Cuba es manté en el lloc 52è per l'alta taxa d'alfabetització, així com per l'elevada esperança de vida. "El seu gran problema és el de renda", va comentar.


Noticia publicada a la pàgina 38 de l'edició de 9/8/2005 de El Periódico - edició impresa