AP tenia clar el 1978 que nació i nacionalitat eren el mateix

• L'esquerra defensava llavors que Espanya era un Estat plurinacional

C. PASTOR
BARCELONA

Amb una dosi de malícia, José Luis Rodríguez Zapatero va aprofitar el debat de l'Estatut al Congrés per recordar al, en un altre temps, totpoderós Alfonso Guerra, que ara critica que Catalunya es vulgui dir nació, que fa 26 anys definia Espanya com a "nació de nacions" i reconeixia la "identitat nacional" dels catalans. També li podria haver recordat que llavors la dreta rebutjava tant nació com nacionalitat perquè significaven el mateix.
Guerra presideix la comissió constitucional del Congrés, que és la que s'encarrega de negociar i esmenar el projecte de nou Estatut. En efecte, el 13 d'agost de 1979, el llavors vicesecretari general del PSOE va intervenir davant de la comissió constitucional del Congrés, moments abans que s'aprovés l'Estatut de Sau. Guerra va manifestar que els diputats estaven "fent un pas important per a la concreció, la realització de Catalunya com a identitat nacional". Així mateix, va afegir que amb l'aprovació de l'Estatut "no es fa res més que tornar un dret al poble català, reparar una injustícia de tants anys de falta de llibertat i, per tant, de falta de realitat nacional que pertany, d'una manera irrenunciable, al poble català".
Més tard, es va referir a "Espanya com a nació de nacions", encara que tant la Constitució com l'Estatut havien optat, a proposta de CiU, pel terme nacionalitat, perquè el partit centrista en el poder, la Unió de Centre Democràtic, acceptava aquest vocable però no el de nació. Que nació i nacionalitat volien dir el mateix ho tenien ben clar els diputats que van debatre la Constitució, tant els d'esquerra com els de centre i els de dreta, aquests últims, els antecessors de l'actual PP, per oposar- se al terme nacionalitat.

LA POSICIÓ D'AP
"O nacionalitat és equivalent a nació, en algunes terminologies concretes, o nacionalitat és un fet que es deriva de la preexistència d'una nació. Per tant ... tant seria ... que nosaltres diguéssim que Espanya s'integra de nacions i regions, perquè dir que s'integra de nacionalitats i regions és exactament el mateix", va afirmar el 12 de maig, davant de la comissió d'assumptes constitucionals, el diputat d'Aliança Popular (AP) i exministre de Franco Licinio de la Fuente, al discutir l'article 2 de la Constitució.
Des del punt de vista cultural i sentimental, però no polític, "la idea de nació és totalment defensable", va afirmar aquell dia el també ministre de Franco i diputat d'AP Antonio Carro, que va afegir: "Jo, que tinc l'honor de pertànyer a una zona perifèrica que, des d'aquest punt de vista, és clarament una nació, sóc d'aquesta nació, sóc gallec i m'honro de ser-ho i pertànyer a aquesta nació; però també m'honro de ser espanyol i de pertànyer a la Nació espanyola ...". Carro, per descomptat, s'oposava a admetre ni un terme ni l'altre .

EL PONENT PECES-BARBA
L'esquerra i els nacionalistes van defensar de forma clara que Espanya era un Estat plurinacional. Llegeixin el que va dir el ponent del PSOE Gregorio Peces-Barba aquell mateix dia: "... per nosaltres nacionalitat és sinònim de nació ...". Això mateix ho repetiria el dia 4 de juliol, durant el debat en el ple: "Nosaltres hem parlat d'Espanya com a nació de nacions .... I hem de dir que la nació, Espanya, pot comprendre en el seu si d'altres nacions o nacionalitats, comunitats com la comunitat d'Espanya; i això són, dintre d'Espanya, Catalunya, Euskadi, Galícia, Castella i aquells que es considerin que tenen aquestes condicions de comunitat, com passa amb Gal.les i amb Escòcia al Regne Unit ...". És bo refrescar la memòria.


Noticia publicada a la pàgina 22 de l'edició de 11/6/2005 de El Periódico