Bush vol castigar la misèria

• Bush vol retallar els subsidis als nord-americans més pobres en els nous pressupostos Alguns hauran de deixar la feina per disposar d'assegurança mèdica

MERCEDES HERVÁS
NOVA YORK

"Estan carregant els costos de cuidar els veterans de guerra sobre els mateixos veterans", es queixa Fred Cowell a Fort Washington (Maryland). Després de servir al Vietnam, aquest exmarí s'estremeix ara, als 64 anys, pels increments en el pagament de serveis als Hospitals de Veterans inclosos en els pressupostos nacionals per a l'any que ve, acabats de presentar al Congrés dels EUA pel president del país, George Bush.
Samantha Pickard, una estudiant de 17 anys de Waterloo (Iowa), té més sort. No es veurà afectada per l'eliminació del programa federal per a estudiants pobres, denominat Upward Bound (Cap Amunt), previst en els pressupostos de Bush, gràcies al qual ha pogut accedir a la universitat per estudiar Medicina. "Vinc d'una família on l'escola no importava", ressalta la mateixa Samantha, filla d'una drogoaddicta, però ara esperançada amb el futur. "¿Quantes Samanthes més necessiten aquest programa?", clama el senador demòcrata per Iowa, Tom Harkin, al demanar que es rebutgi la seva eliminació.

Mare sense recursos
Hi ha fins i tot qui assegura que pot perdre fins i tot la confiança en si mateix si els pressupostos de Bush es porten a la pràctica. Aquest és el cas de Kristen Allegro, resident a l'estat de Missouri i mare de dos fills, de 2 i 5 anys, als quals cria sola. Aquesta dona serà una de les víctimes de les retallades de l'assegurança mèdica per a pobres, Medicaid, un de 141 programes socials que Bush es proposa eliminar o reduir.
Si l'exclouen d'aquest assegurança, Allegro, que guanya 673 euros al mes, haurà de deixar la feina per caure en una pobresa encara pitjor i poder cobrar la beneficència, de manera que almenys podrà comptar amb una assegurança mèdica. "Perdré casa meva, el cotxe i l'autoestima, ja que no hi ha sortida quan caus en això", explica.

Milions d'afectats
Aquestes veus reflecteixen la situació de milions de nord-americans, des de veterans fins a mares solteres, passant per gent gran i estudiants, que veuran retallats o eliminats els programes socials que els protegeixen si els pressupostos del president es porten a la pràctica. Aquesta ingent llista de despeses nacionals, que puja a 2,29 bilions d'euros, té dues prioritats: continuar la lluita antiterrorista reforçant el múscul militar i fer permanents les retallades d'impostos del president.
"Apanyeu-vos com pugueu, un altre pressupost de Bush que hipoteca el futur", resumeix en el seu editorial el diari Pittsburgh-Post Gazette. "Després de crear dèficits i deutes rècord amb les seves retallades d'impostos, el president està demanant als nostres ancians, estudiants i famílies que solucionin el seu embolic fiscal amb doloroses retallades en sanitat i ajuda estudiantil", carrega també el cap de la minoria demòcrata al Senat, Harry Reid.
Per contrarestar els arguments de Bush, que s'escuda en la necessitat de concentrar els mitjans en la prioritat del país --"protegir els nostres ciutadans i la nostra pàtria"--, l'oposició sosté que els pressupostos del mandatari republicà imposen als pobres dràstics ajustos de cinturó, mentre protegeixen les retallades d'impostos que afavoreixen els rics.

Debats al Congrés
Aquestes posicions enfrontades seran el punt de partida de llargs debats al Congrés per a l'aprovació dels pressupostos per a l'any fiscal vinent, que comença l'1 d'octubre. La Casa Blanca ha adjudicat l'increment més elevat de fons a les despeses militars, un 6,9%, equivalent a 364.000 milions d'euros. No obstant, aquesta xifra no inclou els costos de les dues guerres en vies a l'Afganistan i a l'Iraq, que es menjaran 101.000 milions d'euros més: la seva petició al legislatiu es farà al llarg de l'any.
Com a contrast, el cop de destral més gran del pressupost el pateix l'assegurança mèdica per a persones grans i discapacitats, Medicare, que serà reduït en 30.200 milions d'euros al llarg de cinc anys i 88.400 milions d'euros en un decenni si el Congrés no ho impedeix, darrere els 5.390 milions de dòlars de retallades acabats d'aprovar per a aquest assegurança, la més alta de les que finança el Govern federal.
"En un any d'eleccions com el present, el Congrés no aprovarà aquestes xifres desastroses", opina David Sloan, de la poderosa Associació Americana de Jubilats, que compta amb 36 milions d'afiliats.

Últim lloc a l'agenda.
Però fins i tot si Medicare se salva de les retallades de Bush, altres programes de sanitat veuran com es tanca l'aixeta dels dòlars. El president "ha col.locat a l'últim lloc de la seva agenda nacional la prevenció i la cura de malalties" com les cardíaques, que afecten 71 milions de ciutadans, es queixa Robert Eckel, president de l'Associació Americana del Cor.
Eckel, sap, però, que no tot està perdut, perquè l'any passat Bush va proposar retallades o eliminacions de 154 programes socials, i el Congrés li va negar les tres cinquenes parts de les rebaixes.


Noticia publicada a la pàgina 14 de l'edició de 26/2/2006 de El Periódico