L'Estatut val més que una foto

• Tindrem un bon Estatut i les forces d'esquerra no podem desaprofitar aquest patrimoni

Joan Saura
Conseller de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat i president d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV)

L'Estatut que s'acordarà serà una còpia exacta del que va aprovar el Parlament de Catalunya? No, però recollirà les qüestions fonamentals que plantejava el Parlament. ¿Estem acordant un Estatut retallat? ¿Les ganes de sortir a la foto d'uns i la voluntat d'acord d'altres han provocat que s'acabés establint un pacte que deixa el nou Estatut molt disminuït? No, en absolut. El nou Estatut suposarà un gran salt endavant per a l'autogovern.
Un Estatut és per definició un pacte entre Catalunya i l'Estat, no una imposició unilateral del Parlament ni del Congrés dels Diputats. Doncs bé, d'això es tracta, de negociar i d'arribar a un bon acord, de sumar els suports necessaris per garantir-ne l'aprovació. Amb el nou Estatut només hi ha d'haver un guanyador: la ciutadania de Catalunya, perquè disposarem de més competències i recursos. I només hi haurà un perdedor: la dreta política i mediàtica espanyola, que aviat veurà com fins i tot les comunitats governades pel PP volen seguir la via catalana.
Començaré fent un ràpid repàs dels continguts dels acords a què s'ha arribat, no en la reunió entre Mas i Zapatero, sinó al llarg de tot el procés de negociació i amb posterioritat a aquesta reunió, i que en aquests moments està concretant la ponència:
La definició de Catalunya com a nació no s'ha aconseguit plenament, tot i que figura en el preàmbul com a redacció aprovada pel Parlament. Però es reconeixen els drets històrics, és a dir, la singularitat de Catalunya, i el dret i el deure de conèixer les dues llengües.
Es manté el títol de drets i deures socials que van ser aprovats pel Parlament, drets que són exigibles davant els tribunals, com per exemple els que es refereixen al fet que la lliure decisió de les dones sigui determinant en relació amb el seu propi cos i la seva salut reproductiva i sexual, al dret a una mort digna i al reconeixement de la diversitat de models de famílies. Drets que CiU ha volgut eliminar en la negociació en la seva totalitat, sense èxit.
Pel que fa al mètode per preservar les competències pròpies de la Generalitat, l'anomenat blindatge de les competències, es manté. S'amplien les competències, en relació amb l'Estatut del 1979, en qüestions fonamentals com per exemple inspecció de treball, etapa educativa de 0 a 3 anys, serveis de rodalies i regional de Renfe, política de beques, gestió de ports i aeroports i immigració, entre altres.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) passarà a ser l'última instància judicial i es crea el Consell de la Justícia de Catalunya, amb una part dels membres elegits pel Parlament.

LA GENERALITAT estarà capacitada per participar en l'elecció dels organismes econòmics de l'Estat, com són ara el Banc d'Espanya i el Consell Nacional del Mercat de Valors, entre altres. La participació a la Unió Europea i la projecció exterior de la Generalitat han quedat garantides.
Es millora substancialment l'autogovern de Catalunya en l'àmbit del finançament, amb l'increment de la cistella d'impostos participada per la Generalitat, més capacitat normativa i la creació d'una Agència Tributària pròpia que es consorciarà amb la de l'Estat. L'aportació de Catalunya únicament podrà servir per finançar serveis bàsics d'altres comunitats i en cap cas pot alterar la posició de Catalunya en l'ordenació de rendes per càpita entre les comunitats autònomes. Es garanteix una inversió en infraestructures equivalent al PIB durant set anys. I el que és fonamental: l'Estatut no queda supeditat a la LOFCA i s'estableix una relació bilateral amb l'Estat a través de la Comissió Mixta. En definitiva, un model molt similar al que van pactar el PSC, ERC i ICV- EUiA.
Una vegada fet el repàs dels continguts, pel que fa a la posada en escena no hi ha dubte que s'hauria pogut fer millor. Hauria estat necessari un treball unitari entre totes les forces polítiques catalanes que impulsen l'Estatut, durant tot el procés de debat i no només al final. Però Mas va voler treure el màxim profit partidista de les negociacions, amb una posada en escena que li donés protagonisme perquè el seu problema és que Catalunya passarà a tenir el sostre d'autogovern més elevat que ha tingut al llarg de la seva història contemporània amb un Govern d'esquerres i amb CiU a l'oposició. Si això és necessari per desencallar l'aprovació de l'Estatut, benvingut sigui, però les imatges i els protagonismes partidistes es dissipen amb rapidesa.

MALGRAT tots els mals auguris, malgrat la brutal campanya portada a terme per la dreta, juntament amb els seus aparells mediàtics, malgrat les veus que s'han aixecat i es continaran aixecant contra l'Estatut, veus que ens recorden el passat més negre de la història d'Espanya, malgrat l'oposició també d'alguns dirigents socialistes espanyols, tindrem un bon Estatut.
L'Estatut és de tots, les forces d'esquerres han demostrat que tenen una real voluntat unitària de fer avançar l'autogovern per sobre dels interessos de partit, una realitat que contrasta amb la falta de voluntat d'acord nacional instal.lada en el període de Govern de CiU. Aquest és un gran patrimoni que no podem desaprofitar. Seria un error convertir una victòria en derrota per l'escenificació d'un acord. El nou Estatut, les noves eines competencials i financeres que ens proporcionarà, ens permetran avançar en la construcció social i nacional del país en els pròxims anys. Tot això val molt més que la imatge del president del Govern espanyol amb el cap del principal partit de l'oposició del Parlament a la Moncloa un dia de gener.



Noticia publicada a la pàgina 5 de l'edició de 20/2/2006 de El Periódico - e