Una pandèmia il.limitada : les armes lleugeres

Les pistoles, rifles i escopetes de particulars són les verdaderes armes de destrucció massiva

EUGENI Barquero

La proliferació de les armes lleugeres a tot el món representa una autèntica pandèmia d'abast global. La trentena de persones que van morir ahir en el tiroteig a la Universitat Politècnica de Virgínia evidencia la necessitat que la comunitat internacional faci front una vegada per totes als efectes de la proliferació i l'ús indegut de les armes de foc.
En primer lloc, hem d'analitzar el tema amb perspectiva i amb una certa distància. Els dramàtics fets que han tingut lloc als EUA no es poden descriure simplement com a exemple d'una societat que està malalta. Fets similars, encara que no amb el mateix nombre de morts, van passar el 1996 a Dunblane (Regne Unit) o el 2002 a Erfurt (Alemanya). Així mateix, aquestes situacions no només tenen lloc en escoles o campus universitaris. A la República de Sud- àfrica, per exemple, un policia se suïcidava poc després de disparar i matar tres dones, un nadó i quatre dels seus companys. També a Espanya un home matava la seva dona d'un tret d'escopeta. I, a Catalunya, en tenim també alguns exemples recents arran de diversos casos de robatori amb ús d'armes de foc.
Aquests són només alguns dels casos de violència armada que es poden donar a qualsevol lloc del planeta i que fan que cada dia més d'un miler de persones morin i tres mil més resultin ferides víctimes d'una arma de foc. D'aquests mil morts, una mitjana de 560 són homicidis criminals, 250 són morts directament causades per la guerra, 140 ho són per suïcidis i la resta són accidents deguts a causes no determinades.
En segon lloc, és necessari parlar de la magnitud del problema. Existeixen uns 640 milions d'armes lleugeres al món, una arma per cada deu habitants del planeta, i dues terceres parts es troben en mans de civils. Més de 1.200 empreses es dediquen a fabricar vuit milions d'armes noves cada any en més de 90 països. Si parlem de l'aliment de les armes, o sigui les bales, comprovem que entre 10.000 i 14.000 milions de munició nova es posa al mercat cada any. Una quantitat suficient per matar dues vegades cada ésser humà.
En tercer i últim lloc, s'ha de començar a pensar en les armes de foc com si fossin les veritables armes de destrucció massiva en l'actualitat, tal com les va definir l'exsecretari general de les Nacions Unides Kofi Annan. Si les morts que provoquen i les ferides i incapacitats físiques que resulten del seu ús fossin catalogades com a efectes d'una malaltia, avui tothom convindria que estem davant d'una autentica pandèmia. Per aquesta raó, també es podria convenir que aquesta nova malaltia té un tractament clar i eficaç: la regulació del comerç d'armes. I és que avui, aconseguir una arma en alguns països és tan senzill con comprar una bossa de patates fregides o un paquet de tabac.
En conseqüència, avui no es pot negar la realitat incontestable que les armes circulen pels carrers de Londres, Manila, Bagdad, Johannesburg, Rio o el campus de la Universitat Politècnica de Virgínia amb total impunitat. De manera que, la proliferació i l'ús il.lícit de les armes lleugeres posen en perill la seguretat personal, minven el bon govern, contribueixen a la violació dels drets humans i fan augmentar la pobresa.
Una part important de la societat civil catalana denuncia des de fa uns quants anys els efectes negatius d'aquest comerç d'armes que està fora de control. La campanya internacional Armes sota Control, que a Catalunya està impulsada per Intermón Oxfam, Amnistia Internacional i la xarxa Iansa, representada a Catalunya per la Fundació per la Pau, conjuntament amb més d'un milió de ciutadans i ciutadanes d'arreu del món, va aconseguir que l'Assemblea de l'ONU del desembre passat aprovés una resolució per tal de començar a elaborar els principis i paràmetres que ha de contenir un tractat internacional que reguli el comerç d'armes.
Cal insistir, doncs, que encara que les armes no siguin la causa original de la violència, aquestes sí que multipliquen la fatalitat de la situació. Davant la cultura de la violència que s'escampa per les nostres societats, podem i hem d'apostar per construir alternatives. Aquestes solucions passen, sense cap mena de dubte, per la instauració progressiva d'una cultura de la pau que sigui capaç de desactivar aquesta cultura de la violència.