Un sostre costa un ronyó

La fam i la pobresa empenyen els colombians a vendre's els òrgans
Els donants voluntaris no cobreixen la demanda i n'hi ha que arriben a demanar 15.000 euros

GLORIA HELENA REY
BOGOTÀ

Juana, que viu en una casa llogada en un barri humil de la ciutat de Montería, al nord de Colòmbia, està decidida a vendre un dels seus ronyons per donar un sostre als seus fills. Assegura que no té cap altra sortida, perquè no té diners. "Pels meus fills faig qualsevol cosa", afirma.
Més de 1.000 quilòmetres al sud, el doctor Harold Cortés, el coordinador de trasplantaments d'òrgans de la clínica Valle de Lili, a Cali, està preocupat per l'increment alarmant del nombre de persones que, com Juana, es volen vendre algun òrgan per resoldre problemes econòmics.
Segons explica Cortés, l'oferta telefònica d'òrgans humans amb finalitats econòmiques s'ha incrementat aquest any, i les trucades a les clíniques que realitzen trasplantaments s'han multiplicat. Admet que aquest fenomen pot ser nacional i que hi ha persones que arriben a demanar fins a 15.000 euros per un dels seus ronyons. "Ho fan, sobretot, per ignorància o per desesperació", assegura.
La venda d'òrgans humans, condemnada pel Consell d'Europa i també per l'Organització Mundial de la Salut, que la considera una violació de la Declaració Universal dels Drets Humans, està prohibida en gairebé totes les legislacions del món, i també a la colombiana. Tot i això, la pitjor crisi econòmica dels últims 70 anys, la creixent demanda d'òrgans, l'escassetat que hi ha de donants i el segon desplaçament intern més important del món --després del del Sudan-- estan detonant la bomba de la fam en diverses regions de Co- lòmbia i impulsant, al seu torn, l'oferta d'òrgans humans a canvi de diners, com admet el doctor Cortés.
Malgrat tot això, el doctor Alejandro Niño, de l'Associació Colombiana de Trasplantament no creu "que arribi a haver-hi tràfic d'òrgans, ja que perquè això passi es necessiten no només proves prèvies de compatibilitat entre el receptor i el donant, sinó també una estructura quirúrgica sofisticada".

Però en èpoques de fam no hi ha pa dur, com deien les àvies, i tot és possible. La Fundació Esperanza va registrar fa poc la denúncia d'un universitari que va explicar que havia estat sedat a l'autobús que el conduïa cap a la universitat i que va aparèixer uns dies després en un parc del sud de Bogotà sense un dels seus ronyons. Encara que el doctor Niño diu que està disposat a atendre'l gratis "per comprovar científicament si el robatori realment va existir".
La fam està matant a Colòmbia. El sacerdot Alberto Parra, director de la pastoral social al selvàtic departament del Choco, a la frontera amb Panamà, va denunciar a finals de març que els últims 12 mesos han mort, només en aquella regió, 78 nens indígenes i afrocolombians per desnutrició.
També hi ha fam a les regions de la costa atlàntica de Colòmbia. "El 25% dels pacients que van a les institucions pediàtriques pateixen algun grau de desnutrició", diu Gustavo Romero, exdirector de l'hospital pediàtric de Barranquilla.
Encara que, d'acord amb el Programa Mundial d'Aliments de l'ONU, 52 milions de persones s'enfronten a aquest flagell a l'Amèrica Llatina, el conflicte armat intern agreuja més la situació colombiana. Actualment, 19 dels 45 milions de colombians sobreviuen en la pobresa o en la pobresa extrema, segons un estudi del Departament Nacional de Planeamiento.

Tot això, sumat al fet que la taxa de supervivència després d'un trasplantament de ronyó oscil.la entre el 89% i el 92% (tant per al donant com per al receptor), alimenta la venda i no la donació. Colòmbia, que va començar a fer trasplantaments de ronyó fa gairebé 20 anys i de fetge i cor fa una dècada, és reconeguda regionalment per la qualitat del treball que realitza en aquests camps. El 8% dels trasplantaments efectuats al país el 2006 van ser a estrangers.
El Govern d'Álvaro Uribe va reglamentar fa gairebé tres anys tots els aspectes relacionats amb els trasplantaments o els implants d'òrgans i va aprovar la creació d'una xarxa nacional de trasplantaments. L'Associació Colombiana de Trasplantament promou les donacions, però els donants voluntaris són molt pocs i s'estan incrementant les morts dels aspirants a receptors. Més de 3.000 persones esperen un trasplantament a Colòmbia.
Per tot això, Cortés va decidir donar el senyal d'alarma, "perquè les persones s'informin sobre les donacions d'òrgans i sàpiguen que la llei en prohibeix la venda, perquè no es deixin enganyar i busquin altres sortides a les seves dificultats econòmiques".