Soldats dels EUA van matar a sang freda 15 civils a l'Iraq

• En la massacre, reconeguda per l'Exèrcit, van morir set dones i tres menors
• L'oposició insta Bush a participar en la formació del nou Govern de Bagdad

KIM AMOR / EL CAIRE
MERCEDES HERVÁS / NOVA YORK

Una matança de civils comesa per soldats nord-americans a l'Iraq amenaça d'esclatar a les mans del president dels Estats Units, George Bush, embrancat en una campanya mediàtica per contrarestar les crítiques a la seva aventura bèl.lica al país àrab. Un reportatge ben documentat que va aparèixer ahir al setmanari nord-americà Time assenyala un grup de marines com els autors de l'assassinat a sang freda de 15 civils iraquians, entre ells set dones i tres nens, el 19 de novembre al matí a la ciutat de Haditha, a l'oest de la capital, Bagdad.
Després d'una minuciosa investigació periodística, recolzada per diversos testimonis, la revista va aconseguir indicis de la implicació dels militars en la massacre, que va tenir lloc minuts després que una mina de carretera esclatés al costat d'un comboi militar, matés el marine Miguel Terrazas i en ferís dos més. Com a represàlia, els soldats van irrompre en una casa i van abatre a trets set membres d'una mateixa família. Els únics supervivents van ser la nena Eman Waleed, de 9 anys, i el seu germà, de 8.

RELAT ESBORRONADOR
La revista reprodueix l'esgarrifós relat de la menor, que explica com els soldats van matar el seu pare i els seus avis d'un tret al cap i al pit. Ella i el germà, que van resultar ferits, es van salvar perquè la resta d'integrants de la família els van protegir amb els seus propis cossos. Després, els militars van llançar una granada i van disparar contra una altra casa des de la qual presumptament algú es disposava a disparar-los. En aquesta vivenda van morir vuit civils més, entre ells un nen de dos anys.
El comunicat que va fer públic llavors l'Exèrcit dels EUA va atribuir la mort dels civils a l'explosió de la mina i registrar la mort de vuit rebels. La revista va denunciar els fets al gener al comandament nord-americà a Bagdad, que va obrir una investigació en què va recollir els testimonis de 28 persones, entre familiars de les víctimes, marines i metges de la zona. La investigació va confirmar que els civils van ser víctimes dels marines.

IMPLICACIÓ
En el tercer aniversari de la invasió, Bush va haver d'aguantar una altra escomesa de l'oposició demòcrata, que el va comminar a participar directament en la formació d'un Govern d'unitat nacional a l'Iraq que eviti una guerra civil. Segons el prestigiós senador demòcrata Joseph Biden, si el Govern no està format quan arribi l'estiu, l'explosiva situació del país ja no tindrà remei. Per Biden, una guerra civil oberta obligarà la Casa Blanca a retirar totes les tropes del país, amb l'excepció d'un contingent de 30.000 soldats, que tindrien la funció d'"evitar que el caos s'estengui més enllà de l'Iraq".
Però Bush es va fer el desentès i va seguir defensant la seva estratègia. En un discurs al City Club de Cleveland (Ohio), va admetre que "la situació continua sent tensa", però va exhibir l'èxit en l'ofensiva per arrabassar la ciutat de Tal Afar als insurgents, l'any passat, com a prova que la política dels Estats Units està funcionant.


Noticia publicada a la pàgina 17 de l'edició de 21/3/2006 de El Periódico