"Un país que no té fills ha de tenir immigrants"

Enfront del missatge catastrofista sobre la immigració, aquest catedràtic defensa que és necessària. També en temps de crisi.

Entrevista de Joan Tapia a Josep Oliver (Director d’Economia Aplicada de la UAB) :

--El primer trimestre del 2008, 250.000 aturats més. La taxa de desocupació dels espanyols està en el 8,6%, i la dels immigrants, en el 14%. ¿Continuarem així?
--No. El 2002-2007 la immigració va assumir la meitat dels nous llocs de treball que es van crear, que van ser molts.

--¡El 50%!
--A Catalunya, València, Madrid, el 70% de la nova ocupació va anar a immigrants. No hauríem crescut tant sense ells. Ara, amb la desacceleració, vindrà menys gent. L'atur immigrant pot créixer, però no a aquest ritme.

--¿Baixarà la xifra d'immigrants?
--Espanya en necessita per la seva realitat demogràfica.

--¿Quina realitat?
--Del 1980 al 1995, cada any complien 16 anys 700.000 espanyols (100.000 catalans). Ara...

--¿Què?
--El 2005 n'hi havia 400.000, d'aquests, 50.000 catalans. Quan un país decideix deixar de tenir fills opta per ser un país amb immigrants.

--Però la crisi...
--Mirem a mitjà termini. He fet una previsió de la necessitat d'immigrants entre el 2005 i el 2020, simulant una crisi forta, superior a la que preveig, el 2008-2012.

--¿I?
--El 2020 hi haurà un mínim de dos milions de nous immigrants. Anem a una economia de serveis que necessita mà d'obra.

--Llavors ¿què s'ha de fer?
--Primer, no tenir pànic per la taxa d'atur. Els immigrants legals són com natius perquè han pagat impostos i seguretat social. I la balança fiscal de la immigració ens ha beneficiat.

--¿Per què?
--Són joves, treballen, cotitzen i re- corren poc a l'Estat. No cobren pensions i no estan en la tercera edat que dispara la sanitat.

--¿Els sense papers?
--Som davant d'un problema de fons i no ens interessa que els 400.000 o 700.000 il.legals que estan una mica integrats marxin i després en vinguin d'altres. La rotació és dolenta.

--Si no treballen, crearan problemes...
--Molts il.legals treballen en el servei domèstic. O cuidant gent gran. És difícil que es quedin en atur.

--¿Se'ls ha de regularitzar?
--En el context europeu, és difícil. Potser no podem, però ens convé. Afavorim la formació professional.

--¿Què li aconsellaria a Corbacho?
--M'assossega que sigui ministre. Ha sigut molts anys alcalde de l'Hospitalet, que té un 20% d'immigrants. I ho ha fet bé. Sap que la integració és el gran tema.

--¿Que els immigrants puguin capitalitzar l'atur i tornar al seu país?
--També es poden pagar viatges de retorn, però el que és bàsic és que els necessitem i ens interessa integrar- los. No és bo dir que se n'han d'anar. S'han de cuidar els missatges.

--La classe mitjana es beneficia de l'immigrant, però els treballadors en paguen el cost (tensions de convivència, escoles, beques...).
--L'efecte ha sigut positiu per a l'economia: creixement, reducció del deute públic fins al 33% del PIB. Ha anat bé per a tothom.

--A Badalona protesten.
--La immigració està concentrada i pressiona sobre les escoles i l'assistència sanitària d'alguns barris. Per això és bàsic que ningú pagui costos en forma de menys dret a l'Estat de benestar.

--¿Com?
--Pasqual Maragall va llançar la llei de barris, substancial per evitar la guetització. Em preocupen els missatges simplistes i demagògics. No es podran portar a la pràctica, però deterioren la convivència.

--¿Desacceleració o crisi?
--Part de la desacceleració era inevitable, fins i tot convenient. Espanya no podia continuar construint més vivendes que França, Alemanya i Itàlia juntes. Es complica per la crisi bancària i pel catastrofisme.

--¿Catastrofisme?
--El PP ho pinta tot molt negre. L'economia exigeix confiança, i, si es trenquen les expectatives, la gent frena les decisions. I l'economia es pot parar.

--¿Què passarà?
--Ja som una economia més potent. I com que estem a la zona euro tenim més estabilitat de tipus d'interès. No preveig una crisi intensa.

--¿Quan tornarem a créixer al 3%?
--S'haurà d'aconseguir d'una altra manera. Fa 10 anys, el deute de les famílies era el 70% de la renda nacional. En aquests moments està en el 140%, com als Estats Units o a Anglaterra. L'endeutament familiar no continuarà sent el motor i Espanya no s'ha d'endeutar un 10% del PIB cada any.