Laboratori USA

El laboratori de l'imperi

Els Estats Units han fabricat monstres polítics, com els talibans o Saddam, que després s'han tornat en contra seu La política exterior de Washington ha buscat tradicionalment la figura del dirigent titella

ALFONS RIBERA / BARCELONA

L'erràtica política exterior dels Estats Units, mediatitzada pels interessos concrets que estan darrere dels congressistes i senadors, ha estat tradicionalment un apèndix de la seva política interior. Han pesat més la ideologia puntual de l'entorn presidencial i les pressions dels lobbies que controlen els legisladors que el possible programa del Departament d'Estat. Això ha provocat una actuació marcada per les batzegades, la doble vara de mesurar i situacions en què s'han gastat milers de milions de dòlars per crear autèntics monstres polí- tics que han requerit posteriorment noves inversions milionàries per destruir-los.

Una aposta descontrolada


Un dels últims i més flagrants errors del laboratori polític de l'imperi ha estat el dels talibans i, tangencialment, el d'Ussama bin Laden. Un cas nascut a les albors de la dècada dels 80, posat en marxa per l'Administració Carter i mantingut i augmentat per Ronald Reagan.

L'enfocament polític s'ha de situar en el marc de la guerra freda i després de la invasió de l'Afganistan per les tropes soviètiques, cosa que no només ampliava el marge territorial comunista, sinó que ficava Moscou de ple en la cruïlla del petroli i el gas natural del Prò- xim Orient. En aplicació de la tàctica ideada per Zbigniew Brzezinski de pressionar l'URSS des de la peri- fèria, els Estats Units van posar en marxa un pla que va obrir una ferida en el flanc occidental per Polò- nia --un Papa polonès i Solidaritat--, alhora que va invertir uns 700.000 milions de pessetes per armar i preparar grups de mujahidins al Pakistan. Uns grups sorgits de les madrasses pakistaneses o arribats d'Egipte, el Iemen o l'Aràbia Saudita, entre els quals hi havia Bin Laden.

La missió d'aquest exèrcit de fonamentalistes era expulsar els soviètics de l'Afganistan, però ningú comptava que el col.lectiu més radical arribaria al poder a Kabul i que multitud de guerrillers entrenats en aquella confrontació acabarien recolzant el bàndol musulmà en guerres com ara les de Bòsnia i Txetxènia, es distribuirien per països com Egipte o Algèria i hi crearien grups armats, o s'escamparien per tot el planeta com a guerrillers d'Al.là connectats entre si per Al-Quaida, la xarxa de Bin Laden.

Un monstre sorgit del laboratori de la CIA a l'empara d'interessos momentanis que s'ha acabat convertint en el pitjor malson dels Estats Units. La Casa Blanca de Carter i Reagan no temia la religió.

Vells amics, nous enemics

Coincidint en el temps i en el moment històric amb la invasió soviètica de l'Afganistan, els EUA es van veure impel.lits a actuar simultàniament en un altre punt de la mateixa regió. L'arribada dels aiatol.làs a l'I- ran i l'assalt de l'ambaixada nord- americana va provocar un ràpid moviment de diversos països occidentals, capitanejats pels EUA i França, per armar l'Iraq --on Saddam Hussein dirigia un Govern i un partit laics-- i crear un Estat tap que impedís l'avanç de l'islamisme iranià.

El canvi de situació política i el fre al finançament occidental, després de la guerra que van mantenir l'Iran i l'Iraq, va provocar el gir de Saddam cap a una posició islamista i l'enfrontament amb els seus antics aliats. La guerra del Golf, del 1991, va ser només l'inici d'una malvolen- ça que encara es manté i que després del final de la guerra freda ha convertit Saddam en el substitut del comunisme com a enemic dels EUA.

En una altra zona del planeta, la CIA, dirigida per un polític texà anomenat George Bush, va finançar i va ajudar el general panameny Noriega fins que aquest, amb el suport de l'amic americà, va arribar al poder i va utilitzar els seus ressorts per ampliar la xarxa de narcotràfic amb destinació als Estats Units, amb qui ja treballava com a agent en nòmina de la CIA. El mateix George Bush, ara com a president, va envair Panamà el 1989 per detenir el general i recompondre el control de la situació a l'istme.

Esguerros per a tots els gustos


El laboratori polític dels EUA té rere seu una llarga llista d'intervencions a l'hora de crear petits o grans monstres per imposar governants titella. Encara que la majoria no han provocat situacions com les anteriors, sí que han perjudicat la imatge del país, sense que això sembli haver fet efecte en els seus dirigents ni encara menys en els seus ciutadans, la majoria dels quals viuen al marge de la resta del món o accepten sense discussió el comportament dels seus governants, encara que siguin polèmiques. Com en el cas del suport als sàtrapes sud-vietnamites Ngo Dinh Dieu i Ngyen Van Thieu. Defensar-los li va costar al país milers de milions de dòlars i 58.226 vides al front.

En altres casos, com en els del cubà Batista i el nicaragüenc Somoza --"Es un fill de puta, però és el nostre fill de puta", va dir d'ell Vernon Walters--, EUA no només els va crear i els va mantenir en el poder tot i el seu comportament criminal, sinó que després que caiguessin va invertir diners, va entregar armes i va destinar agents per organitzar la invasió de Bahía de Cochinos el 1961 i per llançar la Contra des d'Hondures contra els sandinistes als anys 80.

La participació directa en el cop d'Estat de Pinochet i en el procés de repressió posterior, el coneixement i empara de l'operació Còndor , dedicada a la guerra bruta al Con Sud, o el manteniment del règim dictatorial i criminal de Marcos a les Filipines són episodis de la història negra dels quals Washington n'ha sortit sense gaires ferides.

En el mateix lot hi ha altres creacions del laboratori imperial com Trujillo, Mobutu, l'últim Kabila o el mateix Ieltsin, que emparat pels EUA va convertir una potència mundial en un desballestament i en un vedat privat de les màfies.