L'Acadèmia Valenciana accepta la unitat de la llengua catalana

DESBLOQUEIG DEL CONFLICTE IDIOMÀTIC AMB EL VOT UNÀNIME DELS ACADÈMICS

• El ple aprova per unanimitat que Catalunya, València i Balears comparteixen sistema lingüístic
• El Govern de Camps, satisfet pel suport a "les senyes d'identitat" i al terme "valencià"

IGNASI MUÑOZ
VALÈNCIA

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va aprovar ahir per unanimitat dels membres presents en el ple, celebrat al monestir de Sant Miquel i els Reis, el dictamen sobre el valencià que reconeix la seva identitat amb el català.
El Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l'entitat del valencià sosté que "la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que comparteixen les comunitats autònomes de Catalunya i les Balears, i el Principat d'Andorra. Més endavant explicita que aquesta llengua té dues "denominacions legals", la de "valencià" i la de "català", totes dues avalades per l'ordenament jurídic espanyol i la jurisprudència".

SIMILITUD AMB EL MEMORÀNDUM
La formulació és gairebé idèntica a la del memoràndum sobre les llengües presentat pel Govern espanyol davant la Unió Europea, un document recorregut davant el Tribunal Suprem per l'executiu valencià divendres passat. Mentrestant, segons aquest recurs, la proposta de Moratinos "vulnera l'Estatut d'Autonomia", el document aprovat ahir "dignifica el valencià" i "integra les sensibilitats existents" a l'AVL, com va assegurar en una nota de premsa el portaveu del Consell, Esteban González Pons, minuts després que es conegués l'acord dels acadèmics. Les seves paraules avalaven la idea que el dictamen estava pactat per endavant, avançada per alguns acadèmics abans de la reunió.

DEFENSA DEL "VALENCIÀ"
El dictamen fa una defensa "històrica i legal" del nom "valencià" com "una senya d'identitat". Però aclareix que el terme "pot designar" tant "la modalitat idiomàtica" valenciana com "la globalitat de la llengua", en una reivindicació que el situa al mateix nivell que el terme "català".
El suport donat per l'executiu de Camps al dictamen contrasta amb la mesura de força del conseller de Cultura que, amb la seva presència en l'anterior ple del dia 22 de desembre, va evitar que s'aprovés un dictamen similar. Llavors la raó esgrimida va ser que vulnerava la llei al proposar la doble denominació valencià-català.
La proposta desapareix en la seva literalitat, però es demana a tots els governs, l'espanyol i els autonòmics, que "arbitrin les mesures pertinents" perquè "s'harmonitzi la dualitat onomàstica" i es doni una imatge "cohesionada i no fragmentada" de l'idioma.
El Govern valencià va interpretar ahir el dictamen com un "aval" a la seva postura perquè "respecta les senyes d'identitat" i "reconeix que la denominació oficial" és de la seva competència i del parlament autonòmic "com a màxims representants del poble". Per això el portaveu González Pons va felicitar els acadèmics pel seu "exemple de responsabilitat" i va recalcar que la seva funció és "la definitiva normativització" del valencià "elaborant diccionaris o gramàtiques".


Noticia publicada a la pàgina 18 de l'edició de 2/10/2005 de El Periódico

La Acadèmia Valenciana acepta la unidad de la lengua catalana

DESBLOQUEO DEL CONFLICTO IDIOMÁTICO CON EL VOTO UNÁNIME DE LOS ACADÉMICOS

• El pleno aprueba por unanimidad que Catalunya, Valencia y Baleares comparten sistema lingüístico
• El Gobierno de Camps, satisfecho por el apoyo a "las señas de identidad" y al término "valenciano"


IGNASI MUÑOZ
VALENCIA

La Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) aprobó ayer por unanimidad de los miembros presentes en el pleno, celebrado en el monasterio de Sant Miquel i els Reis, el dictamen sobre el valenciano que reconoce su identidad con el catalán.
El Dictamen sobre los principios y criterios para la defensa de la denominación y la entidad del valenciano sostiene que "la lengua propia e histórica de los valencianos, desde el punto de vista de la filología, es también la que comparten las comunidades autónomas de Catalunya y Baleares, y el Principado de Andorra. Más adelante explicita que esta lengua tiene dos "denominaciones legales", la de "valenciano" y "catalán", ambas avaladas por el ordenamiento jurídico español y la jurisprudencia".

SIMILITUD CON EL MEMORANDO
La formulación es casi idéntica a la del memorando sobre las lenguas presentado por el Gobierno español ante la Unión Europea, un documento recurrido ante el Tribunal Supremo por el ejecutivo valenciano el pasado viernes. Mientras, según este recurso, la propuesta de Moratinos "vulnera el Estatuto de Autonomía", el documento aprobado ayer "dignifica el valenciano" e "integra las sensibilidades existentes" en la AVL, como aseguró en una nota de prensa el portavoz del Consell, Esteban González Pons, minutos después de conocerse el acuerdo de los académicos. Sus palabras avalaban la idea de que el dictamen estaba pactado de antemano, avanzada por algunos académicos antes de la reunión.

DEFENSA DEL "VALENCIANO"
El dictamen hace una defensa "histórica y legal" del nombre "valenciano" como "una seña de identidad". Pero aclara que el término "puede designar" tanto "la modalidad idiomática" valenciana como "la globalidad de la lengua", en una reivindicación de que se sitúa al mismo nivel que el término "catalán".
El apoyo del ejecutivo de Camps al dictamen contrasta con la medida de fuerza del conseller de Cultura que, con su presencia en el anterior pleno del 22 de diciembre, evitó que se aprobara un dictamen similar. Entonces la razón esgrimida fue que vulneraba la ley al proponer la doble denominación valenciano-catalán.
La propuesta desaparece en su literalidad, pero se pide a todos los gobiernos, español y autonómicos, que "arbitren las medidas pertinentes" para "que se armonice la dualidad onomástica" y se dé una imagen "cohesionada y no fragmentada" del idioma.
El Gobierno valenciano interpretó ayer el dictamen como un "aval" a su postura porque "respeta las señas de identidad" y "reconoce que la denominación oficial" es de su competencia y del parlamento autonómico "como máximos representantes del pueblo". Por eso el portavoz González Pons felicitó a los académicos por su "ejemplo de responsabilidad" y recalcó que su función es "la definitiva normativización" del valenciano "elaborando diccionarios o gramáticas".


Noticia publicada en la página 18 de la edición de 2/10/2005 de El Periódico

Ignacio Ramonet revela com es munta una guerra

• El periodista analitza el conflicte a 'Irak. Historia de un desastre'


LUZ SANCHÍS
MADRID

Per muntar una guerra, abans s'ha de construir una realitat. Després, és necessari convèncer-ne l'opinió pública. Ignacio Ramonet, director de Le Monde Diplomatique, explica totes les fases del procés al seu llibre Irak. Historia de un desastre (Debate). Ramonet recorda que la decisió d'envair el país i enderrocar Saddam Hussein estava presa abans que Bush arribés al poder.
Ramonet, modest, va explicar en la presentació que s'ha limitat a "mirar cap enrere i ordenar les coses" i que, per aconseguir-ho, va haver de frenar i no deixar-se distreure per l'allau d'informació actual. Així, porta a terme el que ell anomena "l'au- tòpsia d'un conflicte", que segueix viu, entre altres coses, perquè "no se'n van avaluar les conseqüències".
Les causes oficials van ser les armes de destrucció massiva i la relació del règim iraquià amb Al-Qaida. Desmuntades totes dues, Ramonet subratlla que el Govern nord-americà no va donar mai una explicació de per què va començar la guerra. Però es mulla i les apunta ell. Recorda que el nucli dur dels neoconservadors --encapçalats per Dick Chenney i Ronald Rumsfeld-- ja estava en el poder durant el mandat de Bush pare. I que Clinton va revelar que Bush, abans del traspàs de poders, va parlar de l'Iraq com "el primer problema del món", conflicte que el demòcrata situava en cinquè lloc.
L'11-S va servir d'excusa a Bush per buscar la relació entre Bin Laden i Saddam. Que tampoc es demostrés, tant és. El 60% dels nord-americans ho segueixen pensant així perquè, en opinió de Ramonet, "els mitjans no han aconseguit protegir els ciutadans de la manipulació".


Noticia publicada a la pàgina 12 de l'edició de 2/9/2005 de El Periódico

Ignacio Ramonet revela cómo se monta una guerra

• El periodista analiza el conflicto en 'Irak. Historia de un desastre'


LUZ SANCHÍS
MADRID

Para montar una guerra, antes hay que construir una realidad. Después, es necesario convencer a la opinión pública. Ignacio Ramonet, director de Le Monde Diplomatique, explica todas las fases del proceso en su libro Irak. Historia de un desastre (Debate). Ramonet recuerda que la decisión de invadir el país y derrocar a Sadam Husein estaba tomada antes de que Bush llegase al poder.
Ramonet, modesto, explicó en la presentación que se ha limitado a "mirar hacia atrás y ordenar las cosas" y que, para conseguirlo, tuvo que frenar y no dejarse distraer por la avalancha de información actual. Así, lleva a cabo lo que él llama "la autopsia de un conflicto" que sigue vivo, entre otras cosas, porque "no se evaluaron las consecuencias".
Las causas oficiales fueron las armas de destrucción masiva y la relación del régimen iraquí con Al Qaeda. Desmontadas ambas, Ramonet subraya que el Gobierno estadounidense nunca dio una explicación de por qué empezó esta guerra. Pero se moja y las apunta él. Recuerda que el núcleo duro de los neoconservadores --encabezados por Dick Chenney y Ronald Rumsfeld-- ya estaba en el poder durante el mandato de Bush padre. Y que Clinton desveló que Bush, antes del traspaso de poderes, habló de Irak como "el primer problema del mundo", conflicto que el demócrata situaba en quinto lugar.
El 11-S sirvió de excusa a Bush para buscar la relación entre Bin Laden y Sadam. Que tampoco se demostrase, da igual. El 60% de los norteamericanos sigue pensándolo porque, en opinión de Ramonet, "los medios no han conseguido proteger a los ciudadanos de la manipulación".


Noticia publicada en la página 12 de la edición de 2/9/2005 de El Periódico

Possible cancel.lació deute dels països pobres

SUPORT AL TERCER MÓN
El G7, disposat a cancel·lar el deute dels països més pobres


Londres. -- Els set països més rics del món (G7) han expressat avui per primera vegada la seva "voluntat" d'oferir un alleugeriment de "fins al cent per cent" del deute multilateral de les nacions pobres.

Al final d'una reunió de dos dies celebrada a Londres, el ministre britànic d'Economia i amfitrió de la reunió, Gordon Brown, ha assenyalat que aquesta possible cancel·lació del deute per part del G7 serà analitzada "cas per cas" per a les nacions més pobres del món, incloses en la iniciativa HIPC.

El setembre passat, Brown ja va anunciar que el Regne Unit anava a condonar la part que li correspon del deute multilateral contreta per 37 dels països més pobres del món amb el Banc Mundial (BM) i el Banc Africà de Desenvolupament, com a mitjà de pressionar la resta dels seus socis del G7.

Els ministres d'Economia i els governadors dels bancs centrals de les nacions més industrialitzades (els EUA, Alemanya, el Regne Unit, França, Itàlia, el Japó i el Canadà) han admès avui que "s'ha de fer més" per millorar la situació dels països pobres.

En la roda de premsa final, Brown ha estat contundent: "Londres 2005 serà recordat, en la meva opinió, com la cimera del cent per cent de l'alleugeriment de deute".

Nova reunió a l'abril

Els països del G7 rebran una proposta de les institucions multilaterals sobre com es pot portar a terme aquest alleugeriment de deute i tornaran a estudiar aquest assumpte a l'abril durant l'assemblea del Fons Monetari Internacional (FMI).

El director gerent de l'FMI, Rodrigo Rato, presentarà llavors un informe sobre el possible ús de les reserves d'or d'aquest organisme per a l'alleugeriment de deute, una iniciativa britànica que no compta amb el suport dels EUA, que estan a favor d'un sistema de donacions.

Tampoc té l'acceptació de Washington la proposta de Londres de crear un Mecanisme Financer Internacional (IFF) que duplicaria l'ajuda exterior fins als 100.000 milions de dòlars, que en canvi sí que ha trobat el suport d'Alemanya, França i Itàlia, segons ha assegurat Brown.

Posible cancelación deuda de países pobres

APOYO AL TERCER MUNDO
El G7, dispuesto a cancelar la deuda de los países más pobres


Londres.-- Los siete países más ricos del mundo (G7) han expresado hoy por primera vez su "voluntad" de ofrecer un alivio de "hasta el cien por cien" de la deuda multilateral de las naciones pobres.

Al término de una reunión de dos días celebrada en Londres, el ministro británico de Economía y anfitrión de la reunión, Gordon Brown, ha señalado que esa posible cancelación de la deuda por parte del G7 será analizada "caso por caso" para las naciones más pobres del mundo, incluidas en la iniciativa HIPC.

En septiembre pasado, Brown ya anunció que el Reino Unido iba a condonar la parte que le corresponde de la deuda multilateral contraída por 37 de los países más pobres del mundo con el Banco Mundial (BM) y el Banco Africano de Desarrollo, como medio de presionar al resto de sus socios del G7.

Los ministros de Economía y los gobernadores de los bancos centrales de las naciones más industrializadas (EEUU, Alemania, Reino Unido, Francia, Italia, Japón y Canadá) han admitido hoy que "hay que hacer más" para mejorar la situación de los países pobres.

En la rueda de prensa final, Brown ha sido tajante: "Londres 2005 será recordado, en mi opinión, como la cumbre del cien por cien del alivio de deuda".

Nueva reunión en abril

Los países del G7 recibirán una propuesta de las instituciones multilaterales sobre cómo llevar a cabo ese alivio de deuda y volverán a estudiar este asunto en abril durante la asamblea del Fondo Monetario Internacional (FMI).

El director gerente del FMI, Rodrigo Rato, presentará entonces un informe sobre el posible uso de las reservas de oro de ese organismo para el alivio de deuda, una iniciativa británica que no cuenta con el apoyo de EEUU, que está a favor de un sistema de donaciones.

Tampoco tiene la aceptación de Washington la propuesta de Londres de crear un Mecanismo Financiero Internacional (IFF) que duplicaría la ayuda exterior hasta los 100.000 millones de dólares, que en cambio sí ha encontrado el apoyo de Alemania, Francia e Italia, según ha asegurado Brown.

Tortures a Guantánamo

PROVES ALS EUA
Gravacions de vídeo donen fe de les tortures a Guantánamo

MERCEDES HERVÁS
NOVA YORK

Les tortures infligides a presos detinguts en el marc de la guerra contra el terror llançada pel president dels Estats Units, George Bush, són l'escàndol que no para per a Washington. L'últim capí- tol és l'aparició de gravacions en vídeo dels mètodes brutals utilitzats pels guàrdies de la base naval dels EUA a Guantánamo (Cuba) per sotmetre els presos conflictius. L'existència de les gravacions la va revelar ahir l'agència Associated Press.
L'apallissament de detinguts, l'interrogatori d'un pres lligat a una llitera i una dotzena de presos despullats de cintura cap avall són algunes de les escenes que figuren en 20 de les 500 hores de gravacions, revisades pels investigadors del Comandament Sud dels EUA, amb base a Miami.
Un informe militar secret, datat el 19 de juny del 2004, detalla l'actuació dels equips antiavalots de Guantánamo, denominats Forces de Reacció Immediata, i compostos de cinc membres cada un. L'actuació d'un d'aquests, totalment femení, va traumatitzar alguns dels detinguts perquè les seves creences musulmanes prohibeixen el contacte amb les dones excepte amb l'esposa. "Un detingut semblava estar traumatitzat mentre una de les guàrdies li col.locava els grillons a les cames", afirma l'informe al descriure un dels vídeos.
Els investigadors militars han detectat 10 casos de tortures a la base de Guantánamo. Dimarts passat van anunciar que ampliaran la seva investigació per poder interrogar més testimonis, dins i fora dels Estats Units. L'Associació Americana de Llibertats Civils ha aconseguit que els tribunals nord-americans ordenin l'entrega dels documents, les fotografies i els vídeos sobre els abusos, però l'Administració de George Bush es nega a facilitar les cintes de vídeo.


Noticia publicada a la pàgina 15 de l'edició de 2/3/2005 de El Periódico

Torturas en Guantánamo

PRUEBAS EN EEUU
Grabaciones de vídeo dan fe de las torturas en Guantánamo

MERCEDES HERVÁS
NUEVA YORK

Las torturas infligidas a presos detenidos en el marco de la guerra contra el terror lanzada por el presidente de Estados Unidos, George Bush, son el escándalo que no cesa para Washington. El último capítulo es la aparición de grabaciones en vídeo de los métodos brutales empleados por los guardias de la base naval de EEUU en Guantánamo (Cuba) para someter a los presos conflictivos y cuya existencia reveló ayer la agencia Associated Press.
El apaleamiento de detenidos, el interrogatorio de un preso atado a una camilla y una docena de presos desnudos de cintura para abajo son algunas de las escenas que figuran en 20 de las 500 horas de grabaciones, revisadas por los investigadores del Mando Sur de EEUU, con base en Miami.
Un informe militar secreto, fechado el 19 de junio del 2004, detalla la actuación de los equipos antidisturbios de Guantánamo, denominados Fuerzas de Reacción Inmediata, y compuestos de cinco miembros cada uno. La actuación de uno de ellos, totalmente femenino, traumatizó a algunos de los detenidos porque sus creencias musulmanas prohiben el contacto con las mujeres salvo la esposa. "Un detenido parecía estar traumatizado mientras una de las guardias le colocaba los grilletes en las piernas", afirma el informe al describir uno de los vídeos.
Los investigadores militares han detectado 10 casos de torturas en Guantánamo. El martes, anunciaron que ampliarán su investigación para interrogar a más testigos, dentro y fuera de EEUU. La Asociación Americana de Libertades Civiles ha conseguido que los tribunales estadounidenses ordenen la entrega de los documentos, fotografías y vídeos sobre los abusos, pero la Administración de George Bush se niega a facilitar las cintas de vídeo.


Noticia publicada en la página 15 de la edición de 2/3/2005 de El Periódico -

Guantánamo = Auschwitz ?

Aquest dies s'ha commemorat el 60é aniversari de l'alliberament del camp de concentració d'Auschwitz. A mi m'ha vingut al cap la base militar de Guantánamo i hi he vist moltes semblances. Hi ha gent detinguda il.legalment, sense judici, sense advocats, sense cap acusació concreta. La gran majoria pertanyen a un mateix grup ètnic i religiós. També s'experimenten noves substàncies químiques perverses, com a Auschwitz (un ex-presoner ha declarat que li van administrar una substància que el va deixar paralitzat durant dies). Una diferència podria ser que, de moment, no es coneix que hagi mort cap presoner a Guantánamo. Una altra és que a Cuba hi fa calor i a Polònia hi fa molt fred, a aquesta època de l'any. Ben mirat, no és exactament el mateix. Perquè, clar, si fos el mateix, els mateixos que fan discursos dient que allò d' Auschwitz no s'ha de repetir mai més, també criticarien el cas de Guantànamo, oi? ........ o no ?

Guantánamo declarat il.legal

REVÉS A LA POLÍTICA ANTITERRORISTA DE BUSH
La justícia dels EUA declara il.legals les juntes militars de Guantánamo

• Una jutge diu que els presos poden recórrer contra la seva situació davant els tribunals civils
• Washington expressa el seu desacord basant-se en una sentència recent, però anuncia mesures



MERCEDES HERVÁS
NOVA YORK

Els jutges dels Estats Units segueixen contradient la Casa Blanca sobre la legalitat de confinar centenars de presoners a la base naval de Guantánamo (Cuba). Ahir, la magistrada federal Joyce Hens Green es va convertir en l'última a alinear-se amb els presos al declarar il.legals i anticonstitucionals les juntes militars establertes pel Pentàgon per revisar l'estatus de "combatents enemics" que el Govern de Washington els ha assignat.
La magistrada --d'un tribunal de Columbia-- va assenyalar que els presos tenen dret a acudir als tribunals dels EUA per protestar per la seva situació, com ja va decretar el Tribunal Suprem al juny. La sentència de Green representa una victòria per als detinguts i els defensors dels drets civils que van interposar demandes en nom d'ells, però no tindrà un efecte immediat, ja que probablement serà apel.lada.
La jutge Green va reconèixer la necessitat dels EUA d'"emprendre accions dures" per protegir-se d'"amenaces enormes i sense precedents". Però "aquesta necessitat no pot negar l'existència dels drets bàsics i fonamentals pels quals la gent d'aquest país ha lluitat i ha mort durant 200 anys", va recalcar.

CONFESSIONS POC FIABLES
La jutge ha tingut en compte les nombroses acusacions que els presoners han estat torturats i va qualificar de poc fiables les seves confessions. Green també va subratllar que els detinguts a Guantánamo tenen drets "a l'abric de la Cinquena Esmena de la Constitució dels Estats Units".
Per tant, va assenyalar, els Tribunals de Revisió de l'Estatus de Combatent, com es diuen les juntes militars autoritzades pel president, George Bush, "violen el dret dels presos" a ser processats judicialment. D'acord amb la magistrada, els procediments d'aquestes juntes "són anticonstitucionals al no complir el procés degut".
La sentència de la jutge Green respon a la demanda presentada per 50 dels 545 presos que hi ha encara a Guantánamo. La decisió va ser qualificada d'"importantíssima victòria per a l'imperi de la llei, els drets humans i la democràcia", pels advocats dels demandants.

XOC DE JUTGES
No obstant, aquesta sentència xoca amb la que va dictar fa només dues setmanes un altre magistrat del mateix tribunal, el jutge federal Richard Leon. Davant d'una demanda similar de set presos de Guantánamo, Leon va concloure que els estrangers capturats pels EUA i confinats fora del país no tenen dret a l'abric constitucional.
A aquesta sentència va recórrer ahir la Casa Blanca per expressar el seu "respectuós desacord", segons paraules del portaveu de la Casa Blanca, Scott McClellan, amb la decisió de la jutge Green. "El Departament de Justícia examinarà quines són les decisions apropiades que podríem prendre sobre aquesta qüestió", va afegir.
Si són apel.lades, totes dues sentències poden acabar davant el Tribunal Suprem, que fa set mesos ja va declarar que els presos tenen drets constitucionals que els tribunals inferiors han de respectar.


Notícia publicada a la pàgina 12 de l'edició de 2/1/2005 de El Periódico

Guantánamo declarado ilegal

VARAPALO A LA POLÍTICA ANTITERRORISTA DE BUSH
La justicia de EEUU declara ilegales las juntas militares de Guantánamo

• Una juez dice que los presos pueden recurrir contra su situación ante los tribunales civiles
• Washington expresa su desacuerdo basándose en un fallo reciente, aunque anuncia medidas



MERCEDES HERVÁS
NUEVA YORK

Los jueces de Estados Unidos siguen contradiciendo a la Casa Blanca sobre la legalidad de confinar a centenares de prisioneros en la base naval de Guantánamo (Cuba). Ayer, la magistrada federal Joyce Hens Green se convirtió en la última en alinearse con los presos al declarar ilegales y anticonstitucionales las juntas militares establecidas por el Pentágono para revisar el estatus de "combatientes enemigos" que el Gobierno de Washington les ha asignado.
La magistrada --de un tribunal de Columbia-- señaló que los presos tienen derecho a acudir a los tribunales de EEUU para protestar por su situación, como ya decretó el Tribunal Supremo en junio. La sentencia de Green representa una victoria para los detenidos y los defensores de los derechos civiles que interpusieron demandas en su nombre, pero no tendrá un efecto inmediato, ya que probablemente será apelada.
La juez Green reconoció la necesidad de EEUU de "emprender acciones duras" para protegerse de "amenazas enormes y sin precedentes". Pero "esa necesidad no puede negar la existencia de los derechos básicos y fundamentales por los que la gente de este país ha luchado y muerto durante 200 años", recalcó.

CONFESIONES POCO FIABLES
La juez ha tenido en cuenta las numerosas acusaciones de que los prisioneros han sido torturados y calificó de poco fiables sus confesiones. Green también subrayó que los detenidos en Guantánamo tienen derechos "al abrigo de la Quinta Enmienda de la Constitución de Estados Unidos".
Por lo tanto, señaló, los Tribunales de Revisión del Estatus de Combatiente, como se llaman las juntas militares autorizadas por el presidente, George Bush, "violan el derecho de los presos" a ser procesados judicialmente. De acuerdo con la magistrada, los procedimientos de estas juntas "son anticonstitucionales al no cumplir el debido proceso".
La sentencia de la juez Green responde a la demanda presentada por 50 de los 545 presos que hay todavía en Guantánamo. La decisión fue calificada de "importantísima victoria para el imperio de la ley, los derechos humanos y la democracia", por los abogados de los demandantes.

CHOQUE DE JUECES
Sin embargo, esta sentencia choca con la que dictó hace tan sólo dos semanas otro magistrado del mismo tribunal, el juez federal Richard Leon. Ante una demanda similar de siete presos de Guantánamo, Leon concluyó que los extranjeros capturados por EEUU y confinados fuera del país no tienen derecho al abrigo constitucional.
De esta sentencia echó mano ayer la Casa Blanca para expresar su "respetuoso desacuerdo", según palabras del portavoz de la Casa Blanca, Scott McClellan, con la decisión de la juez Green. "El Departamento de Justicia examinará cuáles son las decisiones apropiadas que podríamos tomar sobre esta cuestión", añadió.
Sin son apeladas, ambas sentencias pueden terminar ante el Tribunal Supremo, que hace siete meses ya declaró que los presos tienen derechos constitucionales que los tribunales inferiores deben respetar.

Noticia publicada en la página 12 de la edición de 2/1/2005 de El Periódico -