Estatut : Finançament satisfactori

• L'acord de l'Estatut millora substancialment la situació financera i aclareix la solidaritat

NÚRIA Bosch
Catedràtica d'Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona

La majoria dels partits catalans han arribat a un acord amb el Govern central sobre el model de finançament del nou Estatut. La fórmula acordada, si bé no és exactament l'aprovada pel Parlament, sí que en conserva l'essència. Té les característiques bàsiques del que va presentar l'abril passat el Govern de la Generalitat, model en què es basava el que va aprovar el Parlament. És de característiques federals i plenament constitucional, allunyat del concert econòmic, que alguna força política catalana havia defensat. És un acord més que satisfactori.
Es pot valorar en la mesura que resolgui els problemes financers actuals que té la Generalitat. Segons el meu criteri, el que s'ha pactat estableix els instruments suficients per poder millorar substancialment la hisenda catalana.
El primer problema en aquests moments és la falta d'autonomia tributària, que condueix a una clara insuficiència de recursos. La Generalitat presta els serveis que són els pilars bàsics de l'Estat de benestar, la despesa del qual té una dinàmica de creixement molt superior a altres, i no disposa dels mecanismes suficients per poder afrontar-la. El nou acord augmenta notablement l'autonomia tributària de la Generalitat. El percentatge de participació en l'IRPF s'incrementa del 33% al 50%; el de l'IVA, del 35% al 50%, i el dels impostos especials, del 40% al 58%. A més a més, augmenten les competències normatives actuals sobre l'IRPF, i es concedeixen sobre la fase minorista de l'IVA i dels impostos especials, capítol en què la Generalitat no té fins a la data cap competència normativa. S'ha aconseguit el que establia el sistema de finançament aprovat pel Parlament, a excepció de la descentralització de l'impost de societats, que queda totalment en mans de l'Estat.
L'acord també estableix que es crearà l'Agència Tributària de Catalunya per administrar els impostos propis de la Generalitat i els estatals cedits totalment. Per a la gestió dels altres impostos estatals recaptats a Catalunya es crearà un consorci en què participaran de manera paritària l'agència estatal i la catalana. Així mateix, a efectes de relació amb els contribuents, hi haurà la "finestreta única". El que s'ha acordat en aquest camp respon en línies essencials al que preveia l'acord del Parlament. Aquesta nova manera d'administració tributària, sens dubte, ha de facilitar els tràmits de compliment fiscal al contribuent, i redundarà en una eficàcia administrativa més gran per a la Generalitat, millorant-ne la informació i la liquiditat.

UN SEGON problema del sistema actual és l'arbitrarietat i opacitat dels mecanismes de solidaritat. No hi ha un criteri explícit d'equitat interterritorial, i l'aplicació dels mecanismes d'anivellament fa que comunitats com Catalunya, amb una capacitat fiscal molt per sobre de la mitjana (124 sobre una mitjana de 100), disposin d'uns recursos per càpita per sota d'aquesta (96). En canvi, altres comunitats, com Extremadura, amb una capacitat fiscal molt per sota de la mitjana (66) acaben tenint uns recursos per càpita molt per sobre (123).
El nou acord estableix un criteri explícit de solidaritat. És el que contenia el model del Parlament, molt similar a l'aplicat als països federals. Que els serveis prestats pels diferents governs autonòmics puguin assolir un nivell similar, si realitzen també un esforç fiscal similar. Aquest principi s'aplica als serveis que constitueixen el gruix de la despesa autonòmica: educació, sanitat i altres serveis socials essencials de l'Estat de benestar.
L'acord no concreta la fórmula d'anivellament, pel fet que és una qüestió multilateral. No obstant, sí que estableix algunes pautes que poden evitar que la Generalitat disposi de menys recursos per càpita que altres comunitats amb un nivell de riquesa molt més baix. Així, es disposa que el nivell de recursos de la Generalitat es basarà en criteris de necessitats de despesa, concretant-se les seves variables representatives. Entre aquestes hi ha els costos diferencials (per exemple, l'IPC més gran de Catalunya). També s'estableix que el nivell de recursos de la Generalitat es determinarà tenint en compte la seva capacitat fiscal. D'això se'n pot deduir que, encara que actuïn els mecanismes de solidaritat, el nivell de recursos de què la Generalitat disposi finalment ha d'estar d'acord amb la seva capacitat fiscal. Una altra disposició, que ja està continguda al redactat de la Cambra catalana, va en la mateixa línia, i és que l'aplicació dels mecanismes d'anivellament no ha d'alterar la posició de Catalunya en l'ordenació de rendes per càpita entre les comunitats abans de l'anivellament.

EL TERCER problema que s'aborda és la diferència de recursos existent entre les comunitats forals i les de règim comú. El nou acord fixa un principi que pot començar a corregir-ho, i és que el finançament de la Generalitat no ha d'implicar efectes discriminatoris per a Catalunya respecte de les restants autonomies. L'aplicació d'aquest principi es podrà introduir gradualment, i hauria de portar a una convergència de recursos entre les comunitats forals i els territoris de règim comú, tal com establia el pacte dels quatre partits catalans, encara que de manera diferent.
Un quart i últim problema, no lligat al model actual de finançament, és el dèficit en infraestructures. Es garanteix que per un període de set anys les inversions estatals a Catalunya s'han d'equiparar al pes relatiu del PIB català.
En definitiva, el nou acord ha de permetre que la Generalitat disposi de més recursos per millorar el creixement de l'economia catalana i el benestar i la cohesió social de tots els seus ciutadans.

Estatut : Financiación satisfactoria

• El acuerdo del Estatut mejora sustancialmente la situación financiera y aclara la solidaridad

NÚRIA Bosch
Catedrática de Hacienda Pública de la Universitat de Barcelona

La mayoría de los partidos catalanes han llegado a un acuerdo con el Gobierno central sobre el modelo de financiación del nuevo Estatut. La fórmula acordada, si bien no es exactamente la aprobada por el Parlament, sí que conserva su esencia. Tiene las características básicas del presentado el pasado abril por el Govern de la Generalitat, modelo en el que se basaba el aprobado por el Parlament. Es de características federales y plenamente constitucional, alejado del concierto económico, que alguna fuerza política catalana había defendido. Es un acuerdo más que satisfactorio.
Se puede valorar en la medida que resuelva los problemas financieros actuales de la Generalitat. Según mi criterio, establece los instrumentos suficientes para mejorar sustancialmente la hacienda catalana.
El primer problema hoy es la falta de autonomía tributaria, que conduce a una clara insuficiencia de recursos. La Generalitat presta los servicios que son los pilares básicos del Estado del bienestar, cuyo gasto tiene una dinámica de crecimiento muy superior a otros, y no dispone de los mecanismos suficientes para afrontarla. El nuevo acuerdo aumenta notablemente la autonomía tributaria de la Generalitat. El porcentaje de participación en el IRPF se incrementa del 33% al 50%; el del IVA, del 35% al 50%, y el de los impuestos especiales, del 40% al 58%. Además, aumentan las competencias normativas actuales sobre el IRPF, y se conceden sobre la fase minorista del IVA y de los impuestos especiales, capítulo en el que la Generalitat no tiene hasta la fecha competencia normativa alguna. Se ha conseguido lo que establecía el sistema de financiación aprobado por el Parlament, a excepción de la descentralización del impuesto de sociedades, que queda totalmente en manos del Estado.
También el acuerdo establece que se creará la Agencia Tributaria de Catalunya para administrar los impuestos propios de la Generalitat y los estatales cedidos totalmente. Para la gestión de los demás impuestos estatales recaudados en Catalunya se creará un consorcio en el que participarán de forma paritaria la agencia estatal y la catalana. Asimismo, a efectos de relación con los contribuyentes, existirá la "ventanilla única". Lo acordado en este campo responde en líneas esenciales a lo que preveía el acuerdo del Parlament. Esta nueva forma de administración tributaria, sin duda, ha de facilitar los trámites de cumplimiento fiscal al contribuyente, y redundará en una mayor eficacia administrativa para la Generalitat, mejorando su información y su liquidez.

UN SEGUNDO problema del sistema actual es la arbitrariedad y opacidad de los mecanismos de solidaridad. No existe un criterio explícito de equidad interterritorial, y la aplicación de los mecanismos de nivelación lleva a que comunidades como Catalunya, con una capacidad fiscal muy por encima de la media (124 sobre una media de 100), dispongan de unos recursos per cápita por debajo de la misma (96). En cambio, otras comunidades, como Extremadura, con una capacidad fiscal muy por debajo de la media (66) acaban teniendo unos recursos per cápita muy por encima (123).
En nuevo acuerdo establece un criterio explícito de solidaridad. Es el que contenía el modelo del Parlament, muy similar al aplicado en los países federales. Que los servicios prestados por los diferentes gobiernos autonómicos puedan alcanzar un nivel similar, si realizan también un esfuerzo fiscal similar. Este principio se aplica a los servicios que constituyen el grueso del gasto autonómico: educación, sanidad y otros servicios sociales esenciales del Estado del bienestar.
El acuerdo no concreta la fórmula de nivelación, al ser una cuestión multilateral. No obstante, sí que establece algunas pautas que pueden evitar que la Generalitat disponga de menos recursos per cápita que comunidades con un nivel de riqueza mucho menor. Así, se dispone que el nivel de recursos de la Generalitat se basará en criterios de necesidades de gasto, concretándose sus variables representativas. Entre ellas están los costes diferenciales (por ejemplo, el mayor IPC de Catalunya). También se establece que el nivel de recursos de la Generalitat se determinará teniendo en cuenta su capacidad fiscal. De ello puede deducirse que, aunque actúen los mecanismos de solidaridad, el nivel de recursos de que la Generalitat disponga finalmente ha de ser acorde con su capacidad fiscal. Otra disposición, ya contenida en el redactado de la Cámara catalana, va en la misma línea, y es que la aplicación de los mecanismos de nivelación no debe alterar la posición de Catalunya en la ordenación de rentas per cápita entre las comunidades antes de la nivelación.

EL TERCER problema que se aborda es la diferencia de recursos existente entre las comunidades forales y las de régimen co-
mún. El nuevo acuerdo fija un principio que puede empezar a corregirlo, y es el de que la financiación de la Generalitat no debe implicar efectos discriminatorios para Catalunya respecto de las restantes autonomías. La aplicación de este principio podrá introducirse gradualmente, y habría de llevar a una convergencia de recursos entre las comunidades forales y los territorios de régimen común, tal como establecía el pacto de los cuatro partidos catalanes, aunque de forma distinta.
Un cuarto y último problema, no ligado al modelo actual de financiación, es el déficit en infraestructuras. Se garantiza que para un periodo de siete años las inversiones estatales en Catalunya han de equipararse al peso relativo del PIB catalán.
En definitiva, el nuevo acuerdo ha de permitir que la Generalitat disponga de más recursos para mejorar el crecimiento de la economía catalana y el bienestar y la cohesión social de todos sus ciudadanos.

'The New York Times' acusa el PP d'excusar militars "troglodites"

• El diari aprecia en els populars poc interès en la defensa de la democràcia
• Assegura que als conservadors els costa superar la derrota després de l'11-M

EL PERIÓDICO
NOVA YORK

El rotatiu The New York Times va publicar ahir un duríssim editorial amb el títol Troglodites a l'Exèrcit d'Espanya contra la recent proclama colpista del tinent general José Mena Aguado, però sobretot contra la condescendència mostrada pel Partit Popular en relació amb les inquietuds expressades en públic per alguns militars a propòsit de la reforma de l'Estatut.
L'article se suma als que la premsa europea va publicar a principis de mes condemnant l'actitud del general i la falta de conviccions democràtiques del PP, al qual de forma unànime s'acusava de no haver sabut encaixar la derrota electoral del 14-M del 2004.
A continuació es reprodueix íntegrament l'editorial del rotatiu de Nova York, un dels més influents dels Estats Units:
"Un dels principis bàsics de la democràcia és que els militars no desafien la legitimitat dels governs sortits de les urnes i no amenacen amb una possible mobilització contra la capital per canviar decisions del Parlament. Justament això és el que ha passat, dues vegades, a Espanya des de començaments d'any, un país en què la seva història del segle XX obliga a prendre's seriosament aquestes amenaces, fins i tot quan resulta improbable que les paraules d'insubordinació derivin en accions de rebel.lia.
La resposta del Govern de centreesquerra del primer ministre José Luis Rodríguez Zapatero ha estat ferma, incloent-hi el cessament i arrest d'un dels protagonistes, un general de l'Exèrcit. Lamentablement, el Partit Popular, de centredreta, el principal grup de l'oposició, sembla més interessat a excusar els oficials que a defensar l'ordre democràtic, en el manteniment del qual juga un paper clau.
La ràpida i tranquil.la transició d'Espanya cap a una democràcia moderna després de la mort de Francisco Franco el 1975 va facilitar l'oblit dels horrors de la guerra civil i la brutal dictadura que la va succeir. Aquell malson va començar quan militars ultradretans es van rebel.lar el 1936 contra un Govern d'esquerres democràticament elegit al qual consideraven il.legítim i tolerant respecte dels separatismes regionals.
La societat espanyola, els polítics i, la majoria de l'estament militar, han recorregut un llarg camí des d'aleshores, moderant els seus punts de vista i aprofundint en el seu compromís amb l'estira i arronsa de tota democràcia. Però el Partit Popular ha tingut dificultats per superar la seva derrota electoral de fa gairebé dos anys, dies després dels atacs terroristes amb bombes als trens de rodalies de Madrid. No ha acceptat mai la legitimitat democràtica d'aquelles eleccions. Ja começa a ser hora que el PP miri cap endavant. La democràcia espanyola necessita i mereix recolzar-se en un vigorós bipartidisme".


Noticia publicada a la pàgina 26 de l'edició de 25/1/2006 de El Periódico

'The New York Times' acusa al PP de excusar a militares "trogloditas"

• El diario aprecia en los populares poco interés en la defensa de la democracia
• Asegura que a los conservadores les cuesta superar la derrota tras el 11-M

EL PERIÓDICO
NUEVA YORK

El rotativo The New York Times publicó ayer un durísimo editorial bajo el título Trogloditas en el Ejército de España contra la reciente proclama golpista del teniente general José Mena Aguado, pero sobre todo contra la condescendencia mostrada por el Partido Popular en relación con las inquietudes expresadas en público por algunos militares sobre la reforma del Estatut.
El artículo se suma a los que la prensa europea publicó a principios de mes condenado la actitud del general y la falta de convicciones democráticas del PP, al que de forma unánime se acusaba de no haber sabido encajar la derrota electoral del 14-M del 2004.
A continuación se reproduce íntegro el editorial del rotativo de Nueva York, uno de los más influyentes de Estados Unidos:
"Uno de los principios básicos de la democracia es que los militares no desafían la legitimidad de los gobiernos salidos de las urnas y no amenazan con una posible movilización contra la capital para cambiar decisiones del Parlamento. Justamente eso es lo que ha pasado, por dos veces, en España en lo que va de año, un país cuya historia en el siglo XX obliga a tomarse en serio estas amenazas, incluso cuando es improbable que las palabras de insubordinación deriven en acciones de rebeldía.
La respuesta del Gobierno de centroizquierda del primer ministro José Luis Rodríguez Zapatero ha sido firme, incluyendo el cese y arresto de uno de los protagonistas, un general del Ejército. Lamentablemente, el Partido Popular, de centroderecha, el principal grupo de la oposición, parece más interesado en excusar a los oficiales que en defender el orden democrático, en cuyo mantenimiento juega un papel clave.
La rápida y tranquila transición de España hacia una democracia moderna después de la muerte de Francisco Franco en 1975 facilitó el olvido de los horrores de la guerra civil y la brutal dictadura que le sucedió. Aquella pesadilla empezó cuando militares ultraderechistas se rebelaron en 1936 contra un Gobierno de izquierdas democráticamente elegido al que consideraban ilegítimo y tolerante con los separatismos regionales.
La sociedad española, los políticos y, la mayor parte del estamento militar, han recorrido un largo camino desde entonces, moderando sus puntos de vista y profundizando en su compromiso con el toma y daca de toda democracia. Pero el Partido Popular ha tenido dificultades para superar su derrota electoral de hace casi dos años, días después de los ataques terroristas con bombas en los trenes de cercanías de Madrid. Nunca ha aceptado la legitimidad democrática de esas elecciones. Ya va siendo hora de que el PP mire hacia adelante. La democracia española necesita y merece apoyarse en un vigoroso bipartidismo".


Noticia publicada en la página 26 de la edición de 25/1/2006 de El Periódico -

Més de cent detinguts van ser torturats per la CIA a Europa

• Un informe del Consell d'Europa considera "inversemblant" que els països afectats ignoressin aquestes pràctiques

Estrasburg. -- Avions dels Estats Units van portar detinguts a països europeus, on més d'un centenar haurien estat torturats i els governs europeus probablement ho sabien, segons el responsable de la investigació sobre drets humans del Consell d'Europa, el senador suís Dick Marty.

Marty ha dit, en un informe preliminar al Consell, que no ha trobat proves irrefutables que la CIA hagi gestionat centres secrets de detenció a Romania ni a Polònia, com s'havia especulat, "ni en qualsevol altre país" dels 46 estats membres del Consell d'Europa.

El mateix estudi conclou que centenars de vols llogats per la CIA van transitar per nombrosos països d'Europa. "No és versemblant", afirma Marty, que els Governs europeus o els seus serveis secrets "no n'hagin estat al corrent".

El Consell va obrir a finals de l'any passat la investigació sobre les al·legacions que la CIA va transportar sospitosos de terrorisme i els va retenir il·legalment en centres secrets de detenció a Europa.

Sense proves de Guantánamos europeus : el legislador socialista suís i membre de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa indica en el seu informe preliminar que "no hi ha elements decisius que permetin afirmar que a Europa hi hagi camps de detenció com el de la base de Guantánamo", a Cuba.

"Sí que està provat", afirma Marty, que hi ha hagut persones segrestades, privades de la seva llibertat i els seus drets que han estat transportades a diferents localitats d'Europa.

El fet que hagin estat sotmeses a "tractes degradants i a tortura" és "prou greu" per justificar les investigacions que ha portat a terme i que han de continuar, ja que les respostes del Centre de Satèl·lits de la Unió Europea i d'Eurocontrol --l'organisme que supervisa el trànsit aeri-- arribaran a les seves mans de manera imminent.

Más de cien detenidos fueron torturados por la CIA en Europa

• Un informe del Consejo de Europa considera "inverosímil" que los países afectados ignoraran estas prácticas

Estrasburgo. -- Aviones de Estados Unidos llevaron a detenidos a países europeos donde más de un centenar habrían sido torturados y los gobiernos europeos probablemente lo sabían, según el resposable de la investigación sobre derechos humanos del Consejo de Europa, el senador suizo Dick Marty.

Marty ha dicho, en un informe preliminar al Consejo, que no ha hallado pruebas irrefutables de que la CIA haya gestionado centros secretos de detención en Rumanía ni en Polonia, como se había especulado, "ni en cualquier otro país" de los 46 Estados miembros del Consejo de Europa.

El mismo estudio concluye que cientos de vuelos fletados por la CIA transitaron por numerosos países de Europa. "No es verosímil", afirma Marty, que los Gobiernos europeos o sus servicios secretos "no hayan estado al corriente".

El Consejo abrió a finales del año pasado la investigación sobre las alegaciones de que la CIA transportó a sospechosos de terrorismo y los retuvo ilegalmente en centros secretos de detención en Europa.

Sin pruebas de Guantánamos europeos

El legislador socialista suizo y miembro de la Asamblea Parlamentaria del Consejo de Europa indica en su informe preliminar que "no existen elementos decisivos que permitan afirmar que en Europa existen campos de detención como el de la base de Guantánamo", en Cuba.

"Sí está probado", afirma Marty, que ha habido personas secuestradas, privadas de su libertad y sus derechos que han sido transportadas en diferentes localidades de Europa.

El hecho de que hayan sido sometidas a "tratos degradantes y a tortura" es "suficientemente grave" para justificar las investigaciones que ha llevado a cabo y que deben continuar, ya que las respuestas del Centro de Satélites de la Unión Europea y de Eurocontrol --el organismo que supervisa el tráfico aéreo-- llegarán a sus manos de manera inminente.

L’Exèrcit i la Constitució

Un tinent general ha declarat que l’Exèrcit espanyol hauria d’intervenir si se superessin els ‘límits infranquejables’ de la Constitució. I jo em pregunto : a quins articles de la Constitució es referia ?
Al que diu que no hi haurà discriminació per raó de raça? Llavors, l’exèrcit intervindrà contra els actes racistes, per exemple als camps de futbol? Intervindrà amb fusells, amb tancs o amb avions? O es referia al que diu que no hi ha d’haver discriminació per raó de sexe? Llavors, l’exèrcit intervindrà quan una dona cobra un sou més baix que un home, per la mateixa feina? Intervindrà contra els casos de violència de gènere, protegint a les dones maltractades? Ho farà amb fusells, amb tancs o amb avions? O es referia a l’article que diu que tothom té dret a una feina digne? Intervindrà l’exèrcit contra els empresaris que exploten els treballadors amb contractes-escombraries, o sense contracte? Ho farà amb fusells, amb tancs o amb avions? O es referia a l’article que diu que tothom té dret a una vivenda digna? Intervindrà l’exèrcit contra els especuladors immobiliaris que venen pisos a uns preus desorbitats? Ho farà amb fusells, amb tancs o amb avions? O es referia a l’article que diu que tothom té dret a una informació veraç? Intervindrà l’exèrcit contra alguns mitjans de comunicació, per exemple la COPE?
Em sembla que no. Llavors, potser es referia el tinent general a obligar amb les armes, als que no vulguin, a pertanyer a una nació? Això és justament el que fa ETA, per exemple. La pertinença a una nació, o a un país, quin sentit té si no és voluntària ? A mi em faria vergonya viure en un país, on a una part dels ciutadans se’ls obliga, amb la violència o la coacció, a pertanyer-hi.

El Ejército y la Constitución

Un teniente general ha declarado que el Ejército español debería intervenir si se superasen los ‘límites infranqueables’ de la Constitución. Y yo me pregunto : a qué articulos de la Constitución se refería ?
Al que dice que no habrá discriminación per razón de raza? Entonces, el ejército intervendrá contra los actos racistas, por ejemplo en los campos de fútbol? Intervendrá con fusiles, con tanques o con aviones? O se refería al que dice que debe haber discriminación per razón de sexo? Entonces, el ejército intervendrá cuando una mujer cobra un sueldo más bajo que un hombre, por el mismo trabajo? Intervendrá contra los casos de violencia de género, protegiendo a las mujeres maltratadas? Lo hará con fusiles, con tanques o con aviones? O se refería al artículo que dice que todos tenemos derecho a un trabajo digno? Intervendrá el ejército contra los empresarios que explotan a los trabajadores con contratos-basura, o sin contrato? Lo hará con fusiles, con tanques o con aviones? O se refería al artículo que dice que todos tenemos derecho a una vivienda digna? Intervendrá el ejército contra los especuladores inmobiliarios que venden pisos a uns precios desorbitados? Lo hará con fusiles, con tanques o con aviones? O se refería al artículo que dice que todos tenemos derecho a una información veraz? Intervendrá el ejército contra algunos medios de comunicación, por ejemplo la COPE?
Me parece que no. Entonces, quizás se refería el teniente general a obligar mediante las armas, a los que no quieran, a pertenecer a una nación? Esto es justamente lo que pretende ETA, por ejemplo. La pertenencia a una nación, o a un país, qué sentido tiene si no es voluntaria ? A mí me daría vergüenza vivir en un país, donde a una parte de los ciudadanos se les obliga, con la violencia o la coacción, a pertenecer a él.

Les despeses de Camil.la

Camil.la gasta 821.000 € a l'any en despeses personals

BEGOÑA ARCE
LONDRES

El pressupost Camil.la preocupa el Comitè de Comptes Públics del Parlament britànic. Els seus membres volen comparar les despeses que provoca la nova esposa del príncep de Gal.les amb les que va generar en el seu dia la difunta Diana. "¿Quant costa Camil.la?", es pregunten vostres senyories. El 2005, any en què la parella va contraure matrimoni, les despeses de la duquessa van pujar a 821.000 euros (136 milions de pessetes).
La factura figura en l'informe anual parlamentari sobre subvencions reials i va ser pagada en part amb fons públics (313.000) i en part amb diners del ducat de Cornualla, atribuït al príncep de Gal.les (508.000 euros).
Dins d'aquesta segona partida, Carles passa a la seva dona una ajuda de 188.000 euros anuals, si bé en el futur es beneficiarà d'un fons de 14,5 milions, que li proporcionaran uns rèdits anuals de 581.000 euros.
El 2005, el ducat de Cornualla també va haver d'abonar els sous d'un parell de secretàries particulars per a la duquessa (145.000 euros), el compte de la perruqueria (43.500 euros), el xòfer privat al seu servei (58.000 euros), el jardiner de la dama (43.500 euros) i l'atenció als seus cavalls (29.000 euros). Camil.la representa, a més a més, un 5% de dispendi en el còmput de despeses generals de Carles, que es costegen amb diner públic.

VIATGE ALS EUA
La duquessa té cinc servents i dos escortes, pagats pel Ministeri de l'Interior. A aquestes despeses s'hi ha d'afegir els desemborsaments per a gires reials i el manteniment de Clarence House, la residència oficial a Londres.
"Cada home té dret a tenir una dona, però voldria comparar el cost de la duquessa de Cornualla amb el de la princesa Diana", ha declarat el diputat Ian Davidson, un dels membres del Comitè de Comptes Públics.
"Si hi ha una considerable diferència, una diferència que s'ha cobert amb diner públic, crec que tinc dret a saber per què", va afegir Davidson.
Als diputats sobretot els ha cridat l'atenció la increïble factura de la visita que va fer la parella reial als Estats Units la tardor passada, en què Camil.la va estar assistida per un maquillador, una perruquera i una cambrera. Aquest viatge transatlàntic va acabar sortint per 740.000 euros, segons el ministre d'Afers Estrangers Jack Straw.


Noticia publicada a la pàgina 66 de l'edició de 4/1/2006 d’ El Periódico.

Los gastos de Camila

Camila se deja 821.000 € al año en gastos personales

BEGOÑA ARCE
LONDRES

El presupuesto Camila preocupa al Comité de Cuentas Públicas del Parlamento británico. Sus miembros quieren comparar los gastos que está ocasionando la nueva esposa del príncipe de Gales con los que generó en su día la difunta Diana. "¿Cuánto cuesta Camila?", se preguntan sus señorías. En el 2005, año en que la pareja contrajo matrimonio, los gastos de la duquesa ascendieron a 821.000 euros (136 millones de pesetas).
La factura figura en el informe anual parlamentario sobre subvenciones reales y fue pagada en parte con fondos públicos (313.000) y en parte con dinero del ducado de Cornualles, atribuido al príncipe de Gales (508.000 euros).
Dentro de esta segunda partida, Carlos le pasa a su esposa una ayuda anual de 188.000 euros, si bien en el futuro se beneficiará de un fondo de 14,5 millones que le proporcionarán unos reditos anuales de 581.000 euros.
En el 2005, el ducado de Cornualles también abonó los sueldos de dos secretarias particulares para la duquesa (145.000 euros), la cuenta de la peluquería (43.500 euros), el chófer privado (58.000 euros), el jardinero de la dama (43.500 euros) y la atención a sus caballos (29.000 euros). Camila representa, además, un 5% de dispendio en el cómputo de gastos generales de Carlos, que se costean con dinero público.

VIAJE A EEUU
La duquesa tiene cinco sirvientes y dos escoltas, pagados por el Ministerio del Interior. A esto hay que sumar los desembolsos para giras reales y el mantenimiento de Clarence House, la residencia oficial en Londres.
"Cada hombre tiene derecho a tener una mujer, pero querría comparar el coste de la duquesa de Cornualles con el de la princesa Diana", ha declarado el diputado Ian Davidson, uno de los miembros del Comité de Cuentas Públicas.
"Si hay una considerable diferencia y ésta se ha cubierto con dinero público, creo que tengo derecho a saber por qué", agregó Davidson.
A los diputados les ha llamado especialmente la atención la increíble factura de la visita de real pareja a Estados Unidos el pasado otoño, que Camila realizó asistida por maquillador, peluquera y camarera. El viaje trasatlántico ha salido por 740.000 euros, según el ministro de Asuntos Exteriores Jack Straw.


Noticia publicada en la página 66 de la edición de 4/1/2006 de El Periódico -