La justícia salda la mort de Menezes amb una multa

BEGOÑA ARCE
LONDRES

Ni dimissions dels responsables, ni processament dels agents que van participar en el mortal error. La mort del brasiler Jean-Charles de Menezes, que va tenir lloc el 22 de juliol del 2005, s'ha saldat amb una multa de 252.000 euros a la Policia Metropolitana de Londres. Després de dos anys d'investigacions, que han costat un total de cinc milions d'euros, l'única condemna contra Scotland Yard va ser la pronunciada ahir per un jurat del tribunal d'Old Bailey, per violació de les normes de seguretat i higiene laboral. A més de la multa, la policia haurà de pagar els costos del procés, que s'eleven a més de mig milió d'euros. Tots els diners sortiran, naturalment, de l'erari públic.
L'electricista de 27 anys, que va ser confós amb un terrorista suïcida, va rebre set trets al cap mentre es trobava a dins el metro londinenc. Durant el procés, els fiscals van parlar d'"un alarmant i catastròfic error" durant la planificació de l'operació, que, segons ratifica la sentència, va posar en perill diversos ciutadans i va costar la vida a un jove innocent.

El jurat, no obstant, no va considerar culpable dels fets, a títol personal, a qui dirigia l'operació, Cressida Dick, que a més, des que es van produir els fets, ha estat ascendida dins del cos policial.El màxim responsable de Scotland Yard, Ian Blair, tampoc haurà de pagar pel que va passar. Els dos partits de l'oposició, conservadors i liberals, van demanar ahir la seva immediata renúncia perquè consideren "insostenible" la posició de Blair després que la força que dirigia fos declarada culpable en un cas tan polèmic. "Hi va haver errors en sèrie, d'organització, entrenament, tàctiques i recursos", va assenyalar el tory David Davies.

Des del Govern, la ministra de l'Interior, Jacqui Smith, va subratllar que el comandament policial compta amb la seva "total confiança". Blair va justificar la seva permanència al lloc de treball al.legant que el fet va ser un incident aïllat. "Si el tribunal hagués demostrat que hi va haver errors sistemàtics en el servei de la policia metropolitana hauria pensat a dimitir, però no ho vaig fer per uns fets que el jutge ha descrit com un dia únic sota circumstàncies extraordinàries", va assenyalar Blair.

La mort de Menezes es va produir l'endemà que un grup de terroristes suïcides intentessin realitzar sense èxit una onada d'atemptats a la xarxa de transports de Londres. La policia anava darrere els autors dels fallits atacs, una còpia dels que s'havien produït dues setmanes abans a la capital britànica, que van provocar la mort de 52 persones innocents. Menezes vivia en un bloc de vivendes vigilat pels agents, un bloc vinculat amb Hussain Osman, un dels presumptes membres del comando terrorista.
Després d'investigar les circumstàncies de la tragèdia, l'any passat, la fiscalia de l'Estat va exonerar els policies implicats en l'operació antiterrorista i cap d'ells ha estat processat. No obstant, la fiscalia va responsabilitzar la institució policial d'haver violat les lleis de seguretat i higiene. La decisió va indignar els familiars de la víctima, que ahir van tornar a exigir "una completa i detallada" investigació sobre la seva mort. Durant el procés, la policia va ser acusada d'haver retocat les fotos de Menezes i de l'home buscat, Osman, per justificar l'error.

Declaracions d’una persona, testimoni directe dels fets :

La mort de Jean-Charles de Menezes va ser un moment "horrorós", segons Anna Dunwoodie, una passatgera que anava al vagó del metro. "No vaig tenir la sensació que fos cap operació policial. Els homes van arribar corrent d'una forma bastant caòtica. Jo diria que estaven una mica histèrics", va declarar la testimoni a la BBC. "Jean-Charles no va fer res fora del comú ... Vaig tenir la impressió que era elegit a l'atzar perquè era al costat de la porta. Tots vam sortir corrent quan vam sentir els trets", va afegir.

La justicia salda la muerte de Menezes con una multa

BEGOÑA ARCE
LONDRES

Ni dimisiones de los responsables, ni procesamiento de los agentes que participaron en el mortal error. La muerte del brasileño Jean-Charles de Menezes, ocurrida el 22 de julio del 2005, se ha saldado con una multa de 252.000 euros a la Policía Metropolitana de Londres. Después de dos años de investigaciones, que han costado cinco millones de euros, la única condena contra Scotland Yard fue la pronunciada ayer por un jurado del tribunal de Old Bailey, por violación de las normas de seguridad e higiene laboral. Además de la multa, la policía deberá pagar las costas del proceso, que se elevan a más de medio millón de euros. Todo el dinero saldrá, por supuesto, del erario público.
El electricista de 27 años, confundido con un terrorista suicida, recibió siete disparos en la cabeza cuando se hallaba dentro del metro londinense. Durante el proceso, los fiscales hablaron de "un alarmante y catastrófico error" durante la planificación de la operación que, según ratifica la sentencia, puso en peligro a varios ciudadanos y costó la vida a un joven inocente.

El jurado, sin embargo, no consideró culpable de lo sucedido, a titulo personal, a quien dirigía la operación, Cressida Dick, quien además ha sido ascendida dentro del cuerpo desde que ocurrieron los hechos. El máximo responsable de Scotland Yard, Ian Blair, tampoco pagará por lo ocurrido. Los dos partidos de la oposición, conservadores y liberales, pidieron ayer su inmediata renuncia por considerar "insostenible" la posición de Blair después de que la fuerza que dirigía fuera declarada culpable en tan polémico caso. "Hubo errores en serie, de organización, entrenamiento, tácticas y recursos", señaló el tory David Davies.

Desde el Gobierno, la ministra del Interior, Jacqui Smith, subrayó que el mando policial cuenta con su "total confianza". Blair justificó su permanencia en el puesto, alegando que lo ocurrido fue un incidente aislado. "Si el tribunal hubiera demostrado que hubo fallos sistemáticos en el servicio de la Policía Metropolitana hubiera pensado en dimitir, pero no voy hacerlo por unos hechos que el juez ha descrito como un día único bajo circunstancias extraordinarias", señaló Blair.

La muerte de Menezes se produjo un día después de que un grupo de terroristas suicidas intentara realizar sin éxito una ola de atentados en la red de transportes de Londres. La policía andaba a la caza y captura de los autores de los fallidos ataques, copia de los ocurridos dos semanas antes en la capital británica, que se habían cobrado la vida de 52 personas inocentes. Menezes vivía en un bloque de viviendas vigilado por los agentes, bloque vinculado con Husain Osman, uno de los presuntos miembros del comando terrorista.
Después de investigar las circunstancias de la tragedia, el pasado año, la fiscalía del Estado exoneró a los policías implicados en la operación antiterrorista y ninguno de ellos ha sido procesado. Sin embargo, la fiscalía responsabilizó a la institución policial de haber violado las leyes de seguridad e higiene. La decisión indignó a los familiares de la víctima, quienes ayer volvieron a exigir "una completa y detallada" investigación sobre su muerte. Durante el proceso, la policía fue acusada de retocar las fotos de Menezes y del hombre buscado, Osman, para justificar el error.

Declaraciones de una persona, testimonio directo de los hechos :

La muerte de Jean-Charles de Menezes fue un momento "horroroso", según Anna Dunwoodie, una pasajera que iba en el vagón del metro. "No tuve la sensación de que fuera una operación policial. Los hombres llegaron corriendo de una forma bastante caótica. Yo diría que estaban un poco histéricos", declaró la testigo a la BBC. "Jean- Charles no hizo nada fuera de lo común ... Tuve la impresión de que era elegido al azar porque estaba al lado de la puerta. Todos salimos corriendo cuando oímos los disparos", añadió.

El segon milionari més important del món es queixa que paga pocs impostos als EUA

AGUSTÍ SALA
BARCELONA

Ric, molt ric. Warren Buffett és més que això, és multimilionari. El titular de la segona fortuna més important de la terra discrepa del sistema fiscal dels EUA. Però no perquè li resulti una càrrega insuportable sinó per la seva lleugeresa. "El sistema fiscal s'ha inclinat en favor dels rics i s'ha allunyat de la classe mitjana els últims 10 anys. És dramàtic. No crec que hi hagi consciència sobre això i penso que hauria de ser abordat", va afirmar en una entrevista a la cadena NBC.
El magnat conegut com el mag d'Omaha, pels seus dots per obtenir enormes rendiments per les seves inversions, va aportar proves. Després de fer una enquesta informal entre treballadors de Berkshire Hathaway --l'imperi des del qual dirigeix els seus interessos-- va detectar que sobre els seus ingressos requeia un gravamen de l'impost de la renda que era gairebé la meitat que el dels seus treballadors. En concret, el 17,7%, davant d'una mitjana del 32,9%.
"No hi havia ningú a l'oficina, ni el recepcionista, amb un tipus impositiu més baix. I no faig planificació fiscal, ni tinc assessors ni utilitzo paradisos fiscals. Em limito a fer el que dicta el Congrés", va explicar. Amb aquestes revelacions va criticar la rebaixes fiscals per a les rendes més altes aprovades per George Bush i que ara pretén prorrogar. L'actual Administració republicana vol esprémer el principi econòmic segons el qual la recaptació deixa de créixer per més que ho facin els tipus impositius. Per aquest motiu, és millor abaixar-los, al-
menys per als contribuents que siguin més rics.
Buffett posseeix una fortuna de 36.000 milions d'euros (una mica més que el pressupost consolidat de la Generalitat per al 2008). Només el supera Bill Gates (Microsoft). Buffet va donar a la fundació de Gates més de 21.000 milions d'euros, i va batre tots els rècords de la filantropia anglosaxona. Però, encara que és beneficiari de les normes tributàries, les critica perquè les considera injustes.
No és la primera vegada que defensa que pagui més qui més té. Una cosa, per cert, que subscriuria qualsevol partit europeu d'esquerres. El 2001 es va sumar a altres personatges acabalats, com el financer George Soros i Bill Gates, el pare del fundador de Microsoft, en una carta publicada al New York Times en què rebutjaven el pla de Bush d'eliminar l'impost de successions i donacions el 2009. És una cosa que el PP ha començat a fer a les comunitats on governa a Espanya i que ha propiciat una batalla fiscal territorial.
Els 120 firmants de la carta als EUA asseguraven que suprimir aquests tributs "perjudicaria plans governamentals essencials i les famílies amb menys recursos". Buffett va sentenciar llavors: "Conduiria a crear una aristocràcia de rics, en lloc d'una meritocràcia. Seria com elegir per a l'equip olímpic del 2020 els fills grans dels medallistes d'or el 2000".
A Espanya les queixes tenen un altre sentit. La majoria de rics qualifiquen de "confiscatori" l'impost del patrimoni. Es tracta --és cert-- d'una figura tributària qüestionada i que només existeix en dos països més: França i Suècia. Però es paga a partir d'un patrimoni net superior a 167.000 euros i, per aconseguir el tipus màxim del 2,50% la base gravable sobrepassa els 10,7 milions.
Aquest col.lectiu també protesta per l'impost que grava les herències i les donacions i no se'ls ha sentit mai dir: "Vull pagar més". L'IRPF té un tipus màxim del 43%, vuit punts per sobre del que regeix als EUA. Però en parlen i molt del de societats, del qual solen ser usuaris. L'enginyeria fiscal els permetrà pagar un màxim del 30% a partir de l'any que ve --del qual cal restar deduccions diverses--, que és menys que el que es paga als EUA. Si se n'assabenta Buffett...

El segundo mayor millonario del mundo se queja de que paga pocos impuestos en EEUU

AGUSTÍ SALA
BARCELONA

Rico, muy rico. Warren Buffett es más que eso, multimillonario. El titular de la segunda mayor fortuna de la tierra discrepa del sistema fiscal de EEUU. Pero no por que le resulte una carga insoportable sino por su levedad. "El sistema fiscal se ha inclinado en favor de los ricos y se ha alejado de la clase media en los últimos 10 años. Es dramático. No creo que haya conciencia de ello y pienso que debería ser abordado", afirmó en una entrevista en la cadena NBC.
El magnate conocido como el mago de Omaha, por sus dotes para obtener enormes rendimientos por sus inversiones, aportó pruebas. Tras realizar una encuesta informal entre empleados de Berkshire Hathaway --el imperio desde el que dirige sus intereses-- detectó que sobre sus ingresos recaía un gravamen del impuesto de la renta que era casi la mitad que el de sus trabajadores. En concreto, el 17,7%, frente a una media del 32,9%.
"No había nadie en la oficina, ni el recepcionista, con un tipo impositivo más bajo. Y no realizo planificación fiscal, ni tengo asesores ni utilizo paraísos fiscales. Me limito a hacer lo que dicta el Congreso", explicó. Con estas revelaciones criticó la rebajas fiscales para las rentas más altas aprobadas por George Bush y que ahora pretende prorrogar. La actual Administración republicana quiere exprimir el principio económico según el cual la recaudación deja de crecer por más que lo hagan los tipos impositivos. Por eso, mejor bajarlos, al menos para los contribuyentes más ricos.
Buffett posee una fortuna de 36.000 millones de euros (un poco más que el presupuesto consolidado de la Generalitat para el 2008). Solo le supera Bill Gates (Microsoft), para cuya fundación donó más de 21.000 millones de euros, batiendo todos los récords de la filantropía anglosajona. Pero, a pesar de ser beneficiario de las normas tributarias, las critica por considerarlas injustas.
No es la primera vez que defiende que pague más quien más tiene. Algo, por cierto, que suscribiría cualquier partido europeo de izquierdas. En el 2001 se sumó a otros personajes acaudalados, como el financiero George Soros y Bill Gates, el padre del fundador de Microsoft, en una carta publicada en el New York Times en la que rechazaban el plan de Bush de eliminar el impuesto de sucesiones y donaciones en el 2009. Es algo que el PP ha empezado a hacer en las comunidades en que gobierna en España y que ha propiciado una batalla fiscal territorial.
Los 120 firmantes de la carta en EEUU aseguraban que suprimir esos tributos "dañaría planes gubernamentales esenciales y a las familias con menos recursos". Buffett sentenció entonces: "Conduciría a crear una aristocracia de ricos, en lugar de una meritocracia. Sería como elegir para el equipo olímpico del 2020 a los hijos mayores de los medallistas de oro en el 2000".
En España las quejas tienen otro tinte. La mayoría de ricos tildan de "confiscatorio" el impuesto del patrimonio. Se trata --es cierto-- de una figura tributaria cuestionada y que solo existe en otros dos países: Francia y Suecia. Pero se paga a partir de un patrimonio neto superior a 167.000 euros y, para alcanzar el tipo máximo del 2,50% la base gravable sobrepasa los 10,7 millones.
Ese colectivo también protesta del impuesto que grava las herencias y las donaciones y jamás se les ha oido decir: "Quiero pagar más". El IRPF tiene un tipo máximo del 43%, ocho puntos por encima del que rige en EEUU. Pero hablan poco de él y mucho del de sociedades, del que suelen ser usuarios. La ingeniería fiscal les permitirá pagar un máximo del 30% a partir del año que viene --del que hay que restar deducciones de diversa índole--, que es menos que lo que se paga en EEUU. Si se entera Buffett...